Quan deixarà de restar ser dona?

Diversos estudis proven que la desigualtat no és natural sinó apresa i imposada. En el món dels negocis, de la música, de l’esport, de la ciència…  ser dona resta. #TotsElsDieses8deMarç

L’any 2000, les economistes Claudia Goldin i Cecilia Rouse publicaren un estudi en America Economic Review demostrant que les orquestres nacionals que feien audicions a cegues, és a dir, només sentint tocar el o la músic darrere d’una mampara, seleccionaven més dones que les que ho feien veient les persones. La probabilitat que una dona es guanyara el lloc en una orquestra augmentava en un 200% quan s’usava mampara.

L’any 2002 es va publicar a Harvard un altre estudi amb estudiants d’un MBA (Master of Business Administration). Se’ls van lliurar còpies d’un treball de Heidi Roizen, una inversora de capital de risc, i a altres alumnes còpies del mateix treball però canviant el nom de Heidi per Howard. El grup que va llegir el treball signat per Howard va concloure que era un tipus molt competent amb el qual voldrien treballar, a més de semblar un bon home; el grup que va llegir el treball signat per Heidi la va considerar “molt política”, va pensar que buscava “el seu propi benefici”, que era “manaire” i que no els abelliria treballar amb ella.

El 2017, a la revista Science es va publicar un estudi amb 400 escolars d’entre cinc i set anys i concloïa que a partir dels sis anys les xiquetes deixen de considerar-se tan llestes com els xiquets. En una de les proves, se’ls explicava la història d’una persona molt intel·ligent sense dir-los el sexe. Als cinc anys, els xiquets deien que el protagonista era un xiquet i les xiquetes, una xiqueta. Als sis i set anys, moltes xiquetes ja deien que el protagonista era un xiquet.

L’any 2014, Always va llençar una campanya per a mostrar que fer les coses #ComUnaXica era positiu. Usar “com una xica” com a insult és un colp a la confiança de qualsevol adolescent, siga xic o xica. A elles, les desempodera; a ells, els fa misògins i masclistes. Ací deixem el vídeo que va fer Lauren Greenfield: ¿Qué significa hacer algo #ComoNiña?

Anuncis

5 comments

  1. Sergio Anthony (1BatxC)

    En quin moment “Com una xica” s’ha convertit en un insult? Aquesta és la pregunta sobre la qual tracta l’entrada que aniré a comentar. El títol és «Quan deixarà de restar ser dona» i ens presenta diferents experiments on s’ha pogut veure la desigualtat de la dona.

    El primer és un estudi que tractava sobre una orquestra on es varen fer audicions a cegues, utilitzant una mampara i altres veient a la persona. Aquesta prova demostrava que la probabilitat que una dona guanyara un lloc a l’orquestra era d’un 200% més quan s’usava mampara.

    El segon era paregut però aquesta vegada era sobre una empresa i un treball. El mateix treball va ser entregat a dos grups diferents. Al primer grup en el treball estava el nom d’un xic i en el segon el d’una xica. El grup del xic va dir que volien treballar amb ell perquè pareixia un home «molt competent» i en el grup de la xica varen dir que no volien perquè semblava «manaire» i «molt política».

    Açò és una injustícia que viuen moltes dones avui en dia i tot per culpa d’aquesta societat masclista. Però, on estan els motius pels quals s’ha arribat a aquesta situació? En la infància i pubertat. Mentre ens fem majors ens inculquen que les xiques són inferiors als xics (no de manera directa però si de diferents formes), que elles no poden fer alguns treballs “d’homes” i fins i tot es torna un insult dir “com una xica”. Tot açò es pot veure en els altres experiments que ens presenta aquesta entrada.

    En 2017, la revista Science va publicar un estudi en el qual deia que a partir dels sis anys a les xiques les deixaven de considerar tan llestes com els xics. En altre, Always va llençar una campanya anomenada #ComUnaXica on demostraven que els xiquets i les persones adultes deien aquesta frase de manera despectiva mentre que les xiquetes ho consideraven com «fer-ho el millor possible». Tant dones com homes s’adonaven compte d’això, reflexionaren i es van rectificar.

    Gràcies a aquests estudis i campanyes m’he adonat compte que quan diem aquestes frases com «ets una nenaza» o «actues com una xica» estem interioritzant a la dona i la considerem dèbil. Fins i tot hi ha dones que ho utilitzen i no s’adonen compte i en veritat s’estan insultant a elles mateixes i tot per culpa d’aquesta societat que ens l’han inculcat des de xicotets. Ja ho he dit en molts altres comentaris però per a aconseguir la igualtat cal començar pels xiquets i ensenyar tots aquests micromasclismes que ens envolten i que no ens adonem compte.

  2. Helena Becker

    Per desgràcia, la societat actual ens fa creure a tots que nosaltres, les dones, som el gènere dèbil, que som inferiors, que tenim poca força o que som delicades. A més, moltes voltes escoltem “insults” o comentaris per part de qualsevol persona, incloses les dones, que donen a entendre que si estem fent alguna cosa malament, ho estem fent com una xica. Però aquestes frases no ens han de desanimar o fer pensar que no som bones.

    Amb aquest vídeo ens podem adonar del fet que la desigualtat de gèneres no és natural, sinó que s’aprén a causa dels missatges del món de la indústria: els esports, els negocis, la ciència, la música, les arts, etc. Com hem vist, per a les xiquetes més menudes que han aparegut, dur a terme les accions que li demanaven des de darrere de les càmeres significa fer-ho el millor possible.

    Així que si alguna vegada pretenen “indultar-nos” utilitzant comentaris com “corres com una xica”, “lluites com una xica” o “llances com una xica”, hem de sentir-nos contentes i orgulloses de nosaltres mateixes perquè això significa que ho estem fent bé i que hem de seguir així. Perquè sí. Correm, lluitem i llancem com dones perquè és això el que som i per aquest motiu no ens hem de sentir inferiors als altres homes. Ser dona ha de deixar de restar ara.

  3. Daniel Goldman

    Vivim en una societat en la qual encara queden restes de pensament masclista. És una realitat que, en ple segle XXI, ideologies antigues condicionen diàriament la vida de moltes persones, la majoria de les vegades dones. Al món empresarial, de la ciència, música… destaca la desigualtat entre sexes a l’hora d’aconseguir aquests tipus de treballs. Aquest condicionant no apareix perquè manen homes masclistes, sinó que la societat educa als xiquets i xiquetes des de joves per pensar amb aquest tipus d’ideologia.

    Això es pot veure, per exemple, als experiments fets als 2000, 2002 i 2017. Als tres casos es pot veure com poden pensar d’una manera sobre una persona i les seues qualitats, però quan se’ls diu que eixa persona és una dona solen canviar de pensament ràpidament. A més a més, a l’experiment més recent és pot veure aquest canvi en els xiquets. Quan tenen cinc anys i han d’atribuir qualitats, com és lògic, els xiquets elegeixen donar-se-les a homes, i les xiquetes a dones. Però, a partir del 6 i 7 anys, la majoria, xics i xiques, trien al sexe masculí.

    Per tant, està clar que des de joves la societat ens fa creure que l’error es ser dona. Creguem que fer les coses bé vol dir fer-les com un home, ja que actuar com una dona és incorrecte. La iniciativa “Always” va crear un vídeo en contra d’aquest pensament, on demanaven a xics i xiques, adults i joves, de recrear algunes activitats com ho farien normalment i com ho farien actuant com una dona. Finalment, s’adonen que moltes vegades actuar com una xica s’utilitza com a insult, i reconeixen que no hauria de ser així, ja que ser dona no ha de significar fer les coses malament.

    Pense que la societat actual encara està molt contaminada, i pensaments com que fer una cosa mal és fer-ho com una dona només ajuda a continuar amb el masclisme. Crec que és difícil acabar amb aquest forma de pensar, però és necessari, i vídeos i experiments com aquests poden servir-nos per a adonar-nos del camí que ens queda i el treball que hem de fer tots.

  4. Javier Davidson

    Quantes vegades en la vida t’han dit que corres, plores, baralles (o agrega qualsevol altre verb) com una xiqueta? T’assegure que més d’una.
    El problema és que quan una paraula o frase s’usen amb freqüència, amb un significat pejoratiu, el seu impacte pot ser brutal i afectar l’autoestima d’un grup en específic. Pensant en açò, la marca de tovalloles femenines, *Always, acaba de llançar una campanya realment commovedora, per a redefinir el concepte de fer les coses “com una xiqueta” d’una manera positiva.

    L’experiment va consistir a demanar-li a un grup de xiquets i adolescents, entre 5 i 20 anys d’edat, que exemplificaren com corre, llança i baralla algú que actua “com una xiqueta”. Immediatament, les i els xics majors de 13, van seguir l’estereotip i van córrer de forma ridícula, agarrant-se el pèl i batent o barallant sense força ni decisió. Però quan se li va fer la mateixa prova a xiquetes menors de 10, el resultat va ser esperançador.

    Les xiquetes (que encara no coneixen la connotació negativa d’aqueixes paraules) corren amb ganes, barallen amb força i baten com si la seua vida depenguera d’açò.
    A una xicoteta fins i tot li pregunten “què entens quan et diuen ‘corre com una xiqueta’”, i ella meravellosament contesta: “Corre tan ràpid com pugues”. És impressionant com a simples paraules tenen el poder de fer sentir superior o denigrar a algú.

  5. Elizabeth Millholand

    Recorde com alguns anys enrere li varen dir a una companya del col·legi , tras terminar un partit de bàsquet,”Ets una marimatxo” i posteriorment es varen riure d’ella, i la varen fer plorar. Soles perquè a la pobra li agradaven molt alguns dels esports que es vinculen amb el gènere masculí i se li donaven de meravella va haver de sofrir aquest tipus de comentaris.
    La pràctica de determinats esports s’ha vist afectada pels rols de gènere que han assignat els comportaments típics, pentinats i d’altres coses als gèneres femení i masculí. De la creació d’un perfil arquetípic misogin de la dona dèbil, sensible, temerosa, etc. Sorgeixen evidentment, expressions com la de “corres com una nena” que realment no tenen un sentit mal o bo en si mateixes, sinó que nosaltres les hem dotades d’un sentit pejoratiu.

    Les qualitats de cada gènere s’imposen amb l’educació que es dóna als xiquets i xiquetes, no són innates. Ni les dones naixen i essent ser dèbils i sentimentals ni els homes naixen essent forts i bruts ni cap dels dos gèneres ha de ser necessàriament així. Les forces física i mental es treballen i guarda relació amb les capacitats personals de cadascú, la condició física, la salut…. I la forma de ser o comportar-se depén entre altres coses de la personalitat, actitud… Per això, utilitzar expressions com les que es mostren al vídeo no tenen sentit algú.

    De vegades, l’arma més afilada és la paraula i és la que més ens limita, pel que la comparació amb el gènere femení com a forma d’humiliació es podria convertir en una cicatriu que ens acompanye la resta de la nostra vida. Per això, en lloc de accepar-les com a especulacións desmoralitzadoradores hauriem de fer d’aquests clixés, lemes enfortidors que empoderen a les dones.
    #IFightLikeAGirl

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s