T’agrada el teu cos?
Entrada de Yoana (1r Bat. Artístic)
“No m’agrada la meua alçada, el meu somriure, el meu pes, els meus cabells… No m’agrada el meu cos.” Quantes vegades hem sentit alguna d’aquestes expressions? Quantes vegades ho hem vist en televisió, xarxes socials, amics, familiars, o fins i tot, quantes vegades ho hem dit o pensat nosaltres?
Tothom tenim algú que no està a gust amb el seu cos o amb sí mateix; inclús tu mateix/a pots sentir menyspreu cap al teu cos. Personalment, tinc moltes amigues i amics, i quasi tots se senten a disgust amb el seu cos, i no solament gent de la meua edat, també familiars o inclús alguna professora. Per què aquest menyspreu?
En el vídeo de Jubilee media Comfortable: 50 People 1 Question (director: Jason Y. Lee, 2014), van ajuntar diferents persones, joves, més majors i menuts, i els van preguntar una cosa molt simple: “Si pogueres canviar alguna cosa del teu cos, què seria?” La gent més major va contestar que sí, i va explicar el que canviaria i el perquè. Els motius eren que la gent es burlava d’ells quan eren menuts. Uns altres deien que es veien diferents de la resta. Els nens, en canvi, contestaren coses com “Vull ales per a volar” “Una boca de tauró per a menjar més” “Orelles puntegudes”, etc., però cap d’ells va dir que no li agradava el seu cos; s’amaven tal com eren.
Ara és quan qüestione: des de quan comencem a sentir-nos malament amb el nostre cos? Diem que els xiquets són petits i no entenen moltes coses, i nosaltres? Nosaltres tanquem els ulls i no valorem el que de veritat importa. I no ho fem perquè ens deixem dur per les etiquetes: “Has de ser alta i prima, i dur els cabells llargs per a ser guapa”, “Has de ser fort, tenir abdominals i practicar esport per a ser un xic atractiu”. Qui no siga així o una miqueta diferent, ja no és bonic ni atractiu.
Hem d’agafar exemple d’ells i elles, dels xiquets, i acceptar-nos, perquè cadascú és diferent i únic; no hi ha persones iguals, i si ho fórem, quina seria la gràcia? La teua amiga, el teu amic, el teu familiar, la teua parella, tu mateix…, tots som diferents i únics. Per a què ser com la nova model, si ser nosaltres mateixos és més que suficient. Per això, has d’acceptar-te i valorar-te com eres, perquè sent tu eres preciós/preciosa.
Els punys no parlen 
Aquest vídeo tracta sobre 50 persones que van a una sala i li fan a soles una pregunta i es: que canviàries del tu cos?
La gent diu que canviària moltes coses com les arrugues, ser més alta, tindre els ulls més grans etc.
Peró això no es pot canviar perquè cadascun som com som.
Després van els xiquets i diuen coses com que volen una boca de tauró, una cola de sirena, etc. I diguen tot això perquè són xiquets i no se preocupen por el seu físic.
La meua opinió es que la gent no es té que preocupar tant per el seu aspecte.
Hola huí vaig a comentar aquest vídeo que tracta sobre un xic que li feia preguntes a varies persones sobre que si pogueren canviar una cosa del seu cos cual canviarien.
La majoria dels xiquets estaven agust en el seu cos, però els adults no.
Tots varen dir algo que voldrien canviar per exemple les orelles,la front i la cara perquè es ficaven en ells.
La meua opinió es que tes que voldre’t tal i com eres perquè sempre hi haurà algú que et valorarà.
En aquest vídeo podem vore a gent que li fan una pregunta: Quina cosa canviaries del teu cos? La gent major va dir coses relacionades amb el seu cos i la gent menuda va dir per exemple tenir una cola de sirena. La gent major ho deia perquè es ficaven amb el seu cos i la gent menuda perquè els agradaria tenir coses especials i de fantasia.
La meua opinió es que te tens que agradar com sos, perquè habrà una persona en el mon que te valorara millor o pitjor que altres, encara que molaria tenir un tele transportador en el cos.
Aquest vídeo ja el coneixia, però mai em cansaré de veure’l perquè m’agrada molt la manera que utilitza el càmera per a transmetre el missatge, el qual és que no naixem amb complexos, sinó que a poc a poc anem adquirint-lo a mesura que ens fem majors a causa dels comentaris de la gent que ens envolta, pel fet que no “encaixem” en els cànons de bellesa de l’actualitat o per què tenim la mala costum de comparar-nos amb els altres i destacar el que no ens agrada.
El càmera compara les respostes que donen, tant adults com xiquets, a la mateixa pregunta: “si pogueres canviar una sola cosa del teu cos, quina seria?”. Les contestacions són molt diferents entre els dos grups d’edats. Els més majors no tarden a trobar un defecte que pensen que tenen del seu físic, fins i tot els resulta difícil triar un. Per contra, els més menuts no es busquen alguna part del seu cos per a canviar per què no els agrade, sinó perquè el volen tindre a manera de súper poder com una cola de sirena o una boca de tauró.
Moltes voltes és difícil no donar-li importància al físic, bé el nostre o bé el dels altres, perquè vivim envoltats de revistes amb cossos “perfectes”, d’anuncis que ens animen a canviar per fora per temes estètics, de cànons de bellesa que de vegades són impossibles d’obtenir, etc. Però de què serveix tindre un cos bonic si per dins estem podrits? El que hem de canviar, si és necessari, és l’interior. A la fi és això el que valora la gent, encara que en algunes ocasions no ho parega.
Hem d’aprendre a voler-nos i apreciar-nos tal com som perquè no hi ha ningú més arreu del món igual a nosaltres. SOM ÚNICS! Aquest vídeo ens ha de servir d’ajuda per a adonar-nos de quan valuosos que som cada un de nosaltres. Hem de tenir compte de no caure en la trampa. Hem de saber que no és l’exterior el que importa, sinó l’interior.
Quan va ser l’última vegada que ens sentim assegurances en la nostra pell? No crec que hi haja ningú que se senta 100% segur aconseguisc mateix, que no es trobe algun defecte, fins i tot el que sembla més segur o segura ha estat insegur o s’ha comparat amb la resta en algun moment.
Valorem de forma equivocada al nostre cos, ens convencem que altres persones són atractives i nosaltres no, ens avaluem en funció dels cànons que llança la publicitat i comencen a eixir tots els nostres defectes, tot el que volem canviar. Ens centrem en els aspectes negatius i els exagerem eclipsant el que ens agrada de nosaltres mateixos, o que ens fa sentir bé.
Pensem que tots es van fixar en aqueix defecte, en açò que vols canviar que per a tu és tan obvi, i que no agradaràs a la resta. Ens mirem a l’espill i encara que tractem de pensar en el bé sempre ix alguna cosa dolent; “no estic tan prima com ella, sóc molt baixeta, no estic quadrat, hauria d’anar al gimnàs, sóc més baix que la resta, tinc poc pit, no tinc cul…”. La llista és infinita i ocuparia tota la pàgina i més, el preocupant és que estem tan acostumats a tenir aquests comentaris al nostre cap que no ens adonem de fins a quin punt ens perjudica.
El primer és acceptar-se i després voler-se. Sempre hi haurà alguna cosa que no t’agrade, però has d’acceptar-ho i fixar-te en les coses bones que tens, tant de la teua personalitat com del teu físic, i una vegada que ho aconseguisques et sentiràs a gust i fins i tot pensaràs que els teus defectes també et defineixen. Cada vegada que em mire a l’espill i em fixe en alguna cosa que no m’agrada, m’obligue a pensar la mateixa frase que apareix al final del vídeo: si ho canviara, no seria jo…
De segur que alguna vegada t’has dit que no t’agrada el teu somriure, la teua alçada o una altra part o qualitat del teu cos. És una cosa normal que tots ens hàgem dit això alguna volta a nosaltres mateixos. Doncs, d’això tracta aquesta entrada anomenada «T’agrada el teu cos?» i que parla sobre l’autoestima.
Yoana, l’autora d’aquesta entrada, ens comenta que després de veure el vídeo «Comfortable: 50People 1 Question» es va posar a reflexionar sobre com ens ha influït la societat en la nostra autoestima. El vídeo tracta sobre un experiment que li fan a cinquanta persones on els pregunta una qüestió: «Quina única part del teu cos canviaries?». Les persones adultes comencen a dir les parts amb les quals no estan a gust mentre que els xiquets i les xiquetes diuen que voldrien coses imaginàries com una cua de sirena o unes ales per a volar. Inclús una xiqueta diu que no canviara res del seu cos.
Amb açò ens preguntem: En quin moment comencem ens vàrem començar a preocupar-nos?, i Com la societat ha afectat la nostra autoestima? Jo pense que tot açò és per culpa dels mitjans de comunicació, i no solament és la meua opinió sinó que és una evidència i que es pot veure ara mateix encenent la televisió o veient alguna revista. Sempre apareixerà alguna publicitat on aparega «una xica alta i prima» o «un xic fort amb abdominals», és a dir, persones que es consideren millors i que solament fan que et sentes pitjor amb tu mateix per no ser com ells.
La meua opinió és que hem de deixar a part el que pensen la resta, les etiquetes i tenir més amor propi si no estarem tota la vida preocupant-nos per nosaltres mateixos i amb la por del “que diran?” i no gaudirem de la vida. Com diu aquesta frase que tant m’agrada “si no et vols a tu mateix, qui et voldrà?”.
Totes les persones tenim coses del nostre cos que no ens agraden res, en aquest vídeo es pregunta a persones de diferents estàs, nacionalitats i sexe que és el que a elles no els agrada.
Les persones més majors diuen coses com el seu cabell, els seus ulls, les seues cames, etc.
Però quan es pregunta als xiquets en cap moment diuen que no els agrada aspectes físics, sinó que estan feliços amb el seu cos i tan sols volen ales per poder volar, una boca de tauró… Si, en la societat es diu que els majors som la referència dels xiquets i que tenen que aprendre de nosaltres. Aleshores, per què els xiquets s’estimen més que nosaltres? NO deuriem aprendre nosaltres d’ells? I, des de quan comencem a odiar el nostre cos?
Comencem a odiar-lo d’ençà que som conscients de les prejudicis que hi ha en aquesta societat per no ser com el model de bellesa imposat, és a dir, per no ser guapa, alta, prima, fer exercici… Hem d’agafar exemple dels xiquets i aprendre a estimar-nos, sense exigir-nos més a nosaltres mateixos, ja que som com som i sempre ho serem, tots som diferents i únics i això és el que nos fa especials.
Per comparar-nos amb altres persones o per alguns comentaris que hem rebut d’altres persones tenim la tendència de traure-li “defectes” constantment al nostre aspecte físic. L’única cosa que aconseguim al donar-li importància al que els altres diguen, és convertir-nos en persones susceptibles. Sempre hi haurà gent que ens critique en molts aspectes i si ens parem a tindre en compte totes les crítiques i tractem de ser com la resta vol que siguem, arribarà un moment que el pes de tot això no ens deixarà avançar.
Quan estem tan acostumats a creure que el fet de seguir els models de bellesa actuals com l’únic camí, i a deixar-nos portar pel que diu la gent, pot resultar molt difícil poder obrir els ulls i veure la realitat. Però una vegada ho aconsegueixes, veus que ser diferent a la resta és el que ens fa bells i únics, que no té gens de dolent que hi haja una diversitat, i que acceptar-nos i estimar-nos tal com som és l’única forma de avançar. És aleshores, quan podem tornar a tindre una confiança admirable en nosaltres com la que podem observar en els xiquets del vídeo.
Hauriem d’aprendre dels xiquets del vídeo a no perdre la confiança en nosaltres mateixos o a arribar a ella; a viure en pau amb nosaltres mateixos i amb la resta; a acceptar-nos i a deixar de comparar-nos, perquè la resta de la gent no és la nostra competència, i tots i totes som valuosos, amb les nostres diferències i els nostres trets únics.
Una vegada llegit aquest comentari, pense que el tema exposat crea molta controvèrsia. Tot debut a què tendim a comparar-nos amb prototipus de persones que ens agraden o ens criden l’atenció. A parer meu, molts de nosaltres ens agradaria canviar part del nostre cos, almenys a mi m’agradaria estar més prima i pesar uns 50 kg, tindre els ulls blaus i portar el cabell encara més llarg. Reprenent el tema, el problema actual està en la societat en la qual vivim que ens imposa el cànon de bellesa que hem de seguir. Ens afecta a tot el món per igual, però les dones encara més, és veiem pressionades per la societat a seguir el dictamen, si no, és veiem esposades a la crítica.
L’única manera que tenim de què açò no ocórrega i que no ens afecte és conéixer-nos i acceptar-nos a nosaltres mateixos. Reconéixer que no li podem agradar a tothom, el que per alguns és una imperfecció per a uns altres és perfecte. Podríem posar d’exemple: les pigues, per a algunes persones són lletges en els rostres i per a unes altres no.
En conclusió creieu que a soles seguim aquest cànon per nosaltres mateixos? Doncs no. Seguir el cànon de bellesa establert en la societat facilita l’acceptació dels altres i estar inclòs en qualsevol grup. Estar inclòs en un grup i tindre el sentiment de pertànyer a aquest, ens fa bé, per tant, en moltes ocasions, podem veure obligats a canviar el nostre aspecte per a encaixar dins de l’establert. No ens agrada ser exclosos. Encara que seria convenient pensar si…Hauríem d’estar inclosos en un grup en el qual ens exclouen? Si t’exclouen, no és el teu grup. A voltes ens obstinem a encaixar en llocs on no ens correspon, tots hem de trobar un lloc en què se’ns accepte i que se’ns respecte com som. És com pretendre calçar-te una sabata de la talla 35 quan gastes un 39.
«Confortable» és un experiment que va dur a terme Jubilee Project. L’experiment era un estudi que va reunir a 50 persones entre xiquets, joves i adults, per a realitzar-los una pregunta. La mateixa pregunta és: si pogueres canviar una part del teu cos, només una, què canviaries? Alguns no podien decidir que parteix del seu cos canviar, més seria perquè volien canviar diverses parts.
Després de veure el vídeo, ens adonem que, una vegada més, els xiquets ens ensenyen una de les coses més importants de la vida: tenir autoestima i confiança en el nostre propi cos. Tots els adults entrevistats, sense excepció, té clar que parteix del seu cos desitgen canviar. Ja siga el front, els ulls, la seua altura… hi ha una mica del seu físic que desitgen canviar per a agradar o agradar-se més.
En canvi, quan pregunten als xiquets… les cares són de sorpresa, com si no entengueren la pregunta: una xiqueta assegura que no canviaria gens del seu cos i uns altres van més enllà i no pensen a corregir suposats defectes, sinó a tenir coses increïbles com una cua de sirena, ales per a volar, cames de guepard per a córrer molt o boca de tauró…
Com a conclusió l’experiment la seua finalitat és que volen que les persones que vegen el vídeo reflexionen i es facen una pregunta: “Quan va ser l’última vegada que em vaig sentir segur en la meua pròpia pell?”. En definitiva, volen que les persones tinguen més autoestima i li presten menys atenció al físic. L’important sempre és sentir-se còmode amb un mateix.
T’AGRADA EL TEU COS?
Hi ha gent que si els preguntes si canviarien alguna cosa del seu cos, dirien que si però jo pense que no cal canviar res del teu cos, cadascú és com és i des del meu punt de vista la gent hauria de ser feliç amb el seu cos encara que si vols, et pots fer una operació que et canvie la part del cos que no t’agrada.
Jo pense que fer-se una operació d’aquest tipus a banda que costa molts diners és una evidència de què ets una persona descontenta amb el teu cos, molt poc segura de si mateixa o que haja tingut un trauma de qualsevol classe, els xiquets no canviarien res del seu cos, ja que a un xiquet li dóna igual el que la gent pense d’ell però en canvi als adolescents i als adults sí que ens importa el que la gent puga pensar de nosaltres i això no hauria de ser així perquè el que critica a una persona pel seu aspecte físic, sòl ser la persona que més coses vol canviar d’ell, ja que en compte d’acceptar com és, es dedica a criticar a la resta. La gent que per exemple es fa una liposucció no em pareix bé si es tracta d’una qüestió estètica perquè tornem al mateix, canviar el nostre aspecte pel qual puguen dir de nosaltres, en canvi, si és per una qüestió de salut, em pareix completament raonable.
En conclusió, en compte de fer que els xiquets aprenguen coses dels adolescents o dels adults, que per altra banda és necessari, els adolescents i adults també cal que aprenguem coses dels xiquets, com que no ens hem de deixar influenciar pel que ens diu la gent, en compte d’això hauríem de ser més conformistes amb el nostre cos i no deixar-nos influenciar pel que diga la gent i si vull canviar alguna cosa del meu cos que no siga pel que puga dir la gent.