Les xiquetes i la ciència

11 de febrer, Dia de la dona i de la xiqueta en la ciència

Les dones cursen menys carreres científiques i tecnològiques que els hòmens. A més, en el món de la ciència, les dones no arriben als nivells jeràrquics i de responsabilitat. Menys catedràtiques, menys investigadores principals, menys directores de centres de recerca, menys dones en llocs d’alta responsabilitat, i menys dones guardonades amb el premi Nobel i altres distincions.

La Càtedra de Cultura Científica de la UPV/EHU  mostra la tasca científica de les dones en el blog Mujeres con ciencia.

Si piqueu en les fotos d’aquest enllaç Mujeres de la ciencia, que va publicar El País, trobareu informació sobre dones científiques.

Ese lugar” es una producció de K2000, dirigida per Jose A. Pérez Ledo.

Anuncis

4 comments

  1. Daniel Goldman

    La societat moderna continua amb estereotips masclistes que afecten la manera de pensar i d’actuar de les persones. Encara que hem millorat molt respecte als darrers anys gràcies a moviments i organitzacions com «Mujeres en la ciencia», és una realitat que no hem acabat amb aquest problema i ens continua afectant d’una manera més o menys directa. Una de les proves de la continuïtat del masclisme és la discriminació que pateixen les dones en el món de la ciència. Això es pot presentar a l’hora de graduar-se, d’aconseguir treball o per rebre premis científics, entre altres conseqüències.

    Respecte al món acadèmic, hi ha dades que demostren que menys donen es graduen en carreres científiques que hòmens, estrany ja que la capacitat a les ciències no hauria de dependre del sexe. A més, de les, desgraciadament, minoria de dones que aconsegueixen obtenir un treball al camp de la ciència, no acostumen a arribar a llocs de tanta categoria com els hòmens. Solen adquirir treballs més exigents i cobrar molt menys, encara que tinguen capacitats superiors a les dels que ocupen llocs millors.

    Per altra banda, pareix que els premis Nobel també segueixen la dinàmica masclista, i tenen preferència a donar premis a hòmens abans que a dones. Hi ha moltíssims exemples d’aquesta discriminació: Lise Meitner, Chien-Siung Wu, Esther Lederberg, Dottie Thomas, etc. Totes aquestes dones aportaren importants avanços en els diferents camps de la ciència, però cap va rebre honor pel seu treball, i si ho feien, era a través d’un home (marit, company de treball…) que s’enduia el premi i la fama amb el treball de la dona.

    En la meua opinió, veig possible una futura societat sense masclisme, però és cert que en l’actual encara destaca, i els premis Nobel són un exemple. És una pena i una vergonya que avui dia les capacitats per a les ciències d’una persona hagen d’estar marcades pel sexe, i més encara quan la història ha demostrat que la ciència actual és així gràcies al treball de científiques.

  2. Sergio Anthony (1BatxC)

    Per què quan ens pregunten sobre dones científiques i inventores solament sabem parlar sobre Marie Curie o Hipatia ? Per què, des de 1901 solament el 3% dels guardonats amb un novel en ciències són dones? Per què elles solament ocupen el 20% dels llocs de lideratge, quan són les que més es graduen? La raó no solament està en aquesta societat masclista d’avui dia, sinó també en la nostra història.

    Durant segles la dona ha sigut inferioritzada: elles no han tingut una educació i després han hagut d’encarregar-se de les labors de la llar (de netejar la roba, cuidar dels xiquets, preparar el menjar…) mentre que l’home era qui estudiava i més tard anava a treballar.

    Açò es veu reflectit en la quantitat de dones, comparat amb la quantitat d’homes, que han tingut un considerable càrrec polític o han sigut importants científiques o inventores en el passat, és a dir, molt poques.

    Encara que avui dia, hagen canviat bastant les condicions per a les dones com per exemple, poder treballar o anar a votar, la societat moderna segueix sent sexista i masclista. Per açò avui em centraré a comentar la discriminació de la dona en la comunitat científica.

    La discriminació ja comença des que som xicotets. El sexisme es pot veure quan a les xiquetes se’ls diu que “les carreres de ciències són per a xics”, “que elles no valen per a estudiar açò” o que “facen una que siga més fàcil com per exemple art o com a molt, biologia, ja que són més de xiques”. Açò solament són estereotips i prejudicis que fan a les dones sentir-se menys importants.

    Açò produeix que hi haja menys xiques estudiant o tenint un important càrrec. A tot açò cal afegir-li la desigualtat en els treballs com la diferència en el salari o que per a aconseguir un treball específic, no es poden quedar embarassades.

    La meua opinió és que de primeres cal deixar els prejudicis: cadascun ha de fer el que vulga i no li ha d’agradar alguna cosa solament perquè és “de xics” o “de xiques”.
    I després, les dones deuen tenir les mateixes possibilitats: el mateix salari, les mateixes condicions laborables, etc.

    Sort que la meua opinió és la mateixa que les de moltes persones i crec que amb esforç es pot aconseguir la igualtat. Serà difícil, si, però s’aconseguirà poc a poc com estan fent a Irlanda, que ha sigut el primer país a tancar per llei la bretxa salarial.

  3. Edu Davinson

    Avui dia, és alguna cosa que ressalta a simple el vista, el fet que la societat actual contínua tenint una sèrie d’estereotips masclistes. Aquests estereotips solen ennuvolar la vista i les idees d’algunes persones, i per tant, afecten a tots. Com he comentat en altres entrades anteriors, la societat necessita canviar, i ho està fent. No obstant això, encara que estiguem millorant encara queden coses per polir. Aquesta millorança és gràcies a moviments i organitzacions que cerquen igualtat i respecte. Un gran exemple és “Dones en la ciència”, que ens pretén fer entendre que en alguns aspectes encara segueix havent-hi discriminació cap a les dones. És el cas de la ciència, on els homes sempre han sigut millor valorats, millor premiats i més abundants. I açò no és a causa que en l’àmbit de la ciència siguen més intel•ligents els homes, per res. Açò ocorre perquè la ciència és una branca repleta encara d’una discriminació.

    Des del punt de vista acadèmic, és alguna cosa obvia dir que es graduen en carreres científiques molts més homes que dones. I s’hauria de reflexionar que una carrera estiga marcada pel gènere d’una persona. Segurament moltes dones estiguen més capacitades per a un treball que un home, però com encara existeix aqueixa discriminació, elles han de fastiguejar-se i triar treballs més exigents o on es cobra menys. A part, si una dona arriba al món de la ciència, molt probablement mai arribarà a la categoria a la qual pot arribar un home.

    Com veiem en un altre vídeo, també existeix una branca masclista als premis Nobel. Sent d’aquesta manera que des del 1901 s’han premiat a 581 homes i solament a 18 dones. Açò és una gran diferència, perquè estic segur que en tots aqueixos anys, alguna dona més va haver de destacar. Per exemple: Chien-Siung Wu, Dottie Thomas i moltes més.

    En la meua opinió, crec no es posible un mon sense masclisme, perque encara que es lluite contra aquest problema, va haver una persona que va a actuar i pensar d’una manera contraria. Si crec que es pot erradicar en un gran percentatge, i que al treball s’igualen les coses, i als premis Nobels també canvien. Però, masclisme, sempre haurà en alguna casa desgraciadament.

  4. Raquel Holley

    Vivim en una societat que encara que vaja progressant i canviant, segueix tenint una base masclista, on no hi ha lloc per a les dones en l’àmbit científic. En aquests tres vídeos de pot comprovar perfectament que el masclisme en la ciència no és una percepció, una creença o opinió,sinó que es basa en fets. A més, les poques dones científiques no solen arribar a nivells de gran responsabilitat, però, per què? Estem menys capacitades que ells?

    No és així, podem veure en els vídeos totes les grans aportacions que han fet dones al món de la ciència, aportacions de les quals avui dia, seria tot molt diferent sense elles. Però , totes aquestes dones no es coneixen , ningú sent parlar d’elles com es parla de Enstein per exemple, i no es donen en cap assignatura de ciències, ni han rebut la quantitat de premis Nobel que han rebut els homes.

    Vivim en una societat on fins als estudis estan definits pel gènere, si eres dona has d’estudiar una assignatures de dones; magisteri, art, infermeria… I no és així, les dones estem igual de capacitades per a estudiar ciències com els homes, o més.

    Jo crec que, a més de que no incloure a dones científiques en els llibres de ciència és una gran discriminació, fa que moltes xiquetes a les quals els agrada la ciència, no arriben a estudiar-la perquè no tenen referents dones, i creuen que aqueix àmbit no está fet per a elles, el saber que més dones com tu han arribat a llocs importants, han guanyat algun Nobel o han fet algun tipus de recerca important, pot motivar-nos més.
    Perquè van ser , som i seran sempre, SÍ a les dones en la ciència!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s