El grup està viu (Stop Diverfòbia 8)

8a reunió del grup STOP DIVERFÒBIA

Assistència: 40 persones. 1r ESO (10), 2n ESO (3), 3r ESO (3), 4t ESO (1), I Batxillerat (10), Professorat (10), Professorat en pràctiques (4).

La sessió de hui ha sigut una mica caòtica, com ho són de vegades les coses que estan vives. La proposta era reflexionar al voltant de tres preguntes i gravar-se responent-les: I jo què faig per la diversitat?, per què és important el que faig?, i quin món voldria? La meua intenció era posar d’exemple un parell de vídeos de campanyes que m’agraden, però l’ordinador es resistia a funcionar; així que no ha pogut ser. Hem format grups d’alumnat gran i menut, i alguns hem eixit de la sala d’actes perquè per a gravar és un espai una mica obscur.

Un grup de profes del centre, i també de profes en pràctiques, ens hem posat a gravar-nos. Bé, si he de ser sincera, els he abordat, telèfon en mà, perquè contestaren les preguntes; però he de dir que s’han deixat atracar a gust i han fet unes reflexions ben interessants: “Jo per la diversitat faig veure que som diverses però també desiguals; i la discriminació que hem patit les dones al llarg de la història, per exemple, exemplifica que la diversitat no és la igualtat”; “Yo por la diversidad intento ser rara, distinta, no dar las clases como los demás, que se note que puede haber distintos profes de mates…”; “Jo per la diversitat m’interesse, em posicione, prenc consciencia del problema, respecte i visibilitze tota la diversitat d’opcions que hi ha”; “Per la diversitat intente estudiar i mantidre la ment oberta; i considere essencial que es tracte a l’escola per a evitar les discriminacions”; “Jo ho porte amb total naturalitat i el que m’agradaria és que tot el món ho portara també així”; “M’agradaria viure en un món on les diferències (allò realment interessant de les persones) no siguen un estigma sinó una oportunitat”, etc.

Mentre nosaltres ens posàvem nerviosxs davant de la càmera, una bona part del grup, amb ganes d’intimitat, s’ha quedat a la sala, han fet rogle i s’han posat a contar-se experiències que, segons ens han contat, han emocionat a més d’una persona. Així que… demostrat, el grup és divers, està viu i no li fa falta la meua “direcció”, cosa que m’alegra moltíssim. D’ací quinze dies, més.

Si voleu llegir les actes de les anteriors reunions, piqueu ací.

I de regalet, deixem el vídeo “Tengo dos mamás”, del canal de Vero Basku.

 

 

Anuncis

3 comments

  1. Lucía Byron

    En la vuitena reunió de stop diverfòbia no érem tants com de costum, però al meu semblar açò va facilitar els enregistraments i el debat que es va fer dins, ja que no va haver-hi una sola persona que no intervinguera. La reunió va començar amb el plantejament de les següents qüestions sobre les quals havíem de debatre i expressar la nostra opinió:

    Qué fas per la diversitat?
    Pe què el que fas és important?
    En què món t’agradaria viure?

    Després que ens repartiren el paper a cadascun Rosa va eixir a gravar amb alguns i la resta d’alumnes,entre els quals em trobava jo, ens quedem amb altres dues professores i ens vam posar en grups per si ens donava temps a gravar a tots. Primer vam posar en comú les nostres opinions amb els participants del grup i després vam fer cercle i les comentàrem amb tots els que quedàrem dins.

    Del meu grup un dels meus companys va contestar que el que fa per la diversitat és mostrar sense vergonya que és homosexual, i que açò que fa és important perquè així dóna exemple a les persones que no saben com expressar lliurement la seua orientació sexual. La meua altra companya va contestar que el que fa per la diversitat és no deixar-se condicionar pel que puguen pensar o dir-li els altres, i que el que fa és important perquè així mostra a la resta que solament la tú decideixes qui o com ser.

    Jo vaig contestar que el que faig per la diversitat és interessar-me per ella; assistisc a aquestes reunions, mantinc la ment oberta, em preocupe per informar-me i conéixer a persones diferents i la seua forma de pensar. El que faig és important perquè el meu interés vaig poder donar exemple, puc transmetre el que aprenc i donar suport a les persones que assisteixen a aquest tipus de reunions i demostrar que stop diverfòbia no és solament per al qual se senta diferent, sinó que pot aprendre qualsevol. Pense que així és com s’hauria d’actuar, sobretot per la part de mantenir la ment oberta sense prejudicis i informar-se.

    Com va dir Pilar després que parlàrem tots, fer coses sense saber i anar mal informats pot ser perjudicial per a les persones que t’envolten. Em va agradar assabentar-me que podíem debatre sense la supervisió de Rosa i em va encantar conéixer els punts de vista de tots i el que fan per la diversitat tant fóra com dins de les reunions, de totes les sessions a les que he anat aquesta es queda sens dubte entre les favorites.

  2. Neus Nelken

    Després de veure el vídeo de “Tengo dos mamás”, del canal de Vero Basku i a més haver-hi assistit a la reunió d’estop diferfòbia on vàrem tractar les respostes a les següents preguntes: I jo què faig per la diversitat?, per què és important el que faig?, i quin món voldria? Vam gravar un vídeo, redactant les preguntes oralment com en un tipus d’entrevista entre nosaltres.

    Pel que fa a la diferfòbia de les relacions sentimentals volia dir primerament que cada persona és lliure d’estar amb qui vulga respectant a l’altra persona clar, i no per això ens hem de clavar amb una altra persona -jo per exemple sóc una persona heterosexual i bastant clàssica en eixe àmbit-, però respecte que cada persona té una manera de relacionar-se amb la gent.

    El següent punt a considerar és que Marc i Paula que són els dos xiquets que tenen les dos mares del vídeo i pense que per a tindre eixa edat està molt bé que vegen que no sols existeix un tipus de parella l’heterosexual, sinó que es poden crear més famílies, en una orientació sexual diferent i això no està ni millor ni pitjor.

    En definitiva crec que hauríem de plantejar-nos a difondre més aquest tipus de coses a la nostra vida perquè és uns dels aspectes on les persones que volen fer mal a la gent, es claven més. Podríem ensenyar d’ençà que som més menuts un tipus de contes com fan les dos mares del vídeo i com els dibuixos que fan aquests dos xiquets.

    Un Comiat!

  3. Javier Davidson

    Tinc dues mamàs és la preciosa entrevista realitzada a dos bessons de 8 anys que ens revelen la seua pròpia visió de la seua família, composta per quatre membres: un xiquet, una xiqueta i dues mares. El vídeo es va publicar el passat 28 de gener i en tan sol un mes ja porta més de 200.000 reproduccions.

    Marc i Paula són els fills bessons de Lidia i Montse. Tenen 8 anys i en aquesta entrevista no solament buiden molts dubtes sinó que ens donen una gran lliçó. Crec que mereix molt la pena donar difusió al seu missatge d’amor, tolerància, respecte a la diversitat, inclusió i normalitat. Són tot un exemple a seguir.

    I és que Marc i Paula transmeten el que viuen, felicitat, naturalitat de model familiar i açò es resumeix en la resposta que donen a la pregunta “quan et vas adonar que la teua família era diferent?” Sense dubtar-ho tots dos responen: mai. I açò no s’improvisa, no s’adoctrina, senzillament se sent, es viu. No s’han adonat mai, perquè no es senten diferents.

    Lidia Titos, una de les mares dels xiquets, és autora del lliure ‘Mare no hi ha més que dues’ en el qual narra amb un toc d’humor i naturalitat, la història d’una parella de lesbianes que ha decidit tenir un fill i formar una família.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s