El silencio roto
El documental ‘El silencio roto’, de Piluca Baquero (2017), reuneix testimonis commovedors de víctimes d’assetjament escolar. En la sinopsi podem llegir:
“María té sis anys, acaba d’arribar a un nou col·legi, però alguns dels seus companys han decidit amargar-li l’arribada: li han posat un malnom i no la deixen en pau. Victoria té 14 anys, va passar massa temps patint tot tipus de vexacions al seu centre escolar; el resultat va ser patir durant anys un quadre d’estrès postraumàtic. Mario té vuit anys, a l’escola li deien gros, i tres xiquets de la seua classe li pegaven diàriament; va perdre per complet l’autoestima i va començar a quequejar. Emma té deu anys, el protocol d’assetjament escolar la va convertir en la xiqueta assenyalada de l’escola, i es va quedar sense amics”.
Ací podeu vore el teaser.
Font: Insultos, agresiones, marginación: el infierno del acoso escolar (El País, 22-10-17)
Els punys no parlen 
El vídeo que he vist tracta sobre xics i xiques als quals els fan bullying i les mares i pares se varen assabentar i es van queixar al col·legi fins que el varem solucionar perquè no han de fer mal a ningú.
La meua opinió és que no s’ha de fer mal a ningú si no t’ha fet res i menys arribar als punys.
Aquest vídeo tracta sobre uns xiquets que sofreixen acos escolar que ens vol ensenyar lo que pot sufrir un xiquet.
La meua opinió es que me pareix mal que lis faxen bullying
mu corto
Aquest vídeo es molt necessari per a que la gent es done compte del que passa en molts col·legi i instituts que es el bullying i per a poder ajudar al xics i xiques que el pateixen aquest.
En el vídeo ixen uns xiquets que sofren bullying i els seus pares anan a parlar amb els professors i les diuen que en el col·legi estén normals, que els problemes els tendrien de casa i els pares al final ajuden als seus fills.
La meua opinió en aquest tema es que els xiquets han de contar-ho si no no podran eixir d eixe sofriment.
A mi me pareix que no està bé que la gent i més els xiquets diguen a algú com hauria de estar però per desgracià lo normal es que no cambie res ja que el mon a fet el mateix tractant mal a les persones grosses o amb discapacitats com persones amb autisme però com seguix diguent no pense que el mon vatja a cambiar aixina que tindrem que tindrem que comformarnos.
Hola bona vesprada,
pense que quan alguna persona es canvia d’institut és per alguna cosa concreta, pot ser que els seus pares s’hagen canviat de barri o potser per problemes personals com per exemple: que l’alumne/a haja patit una mort d’una familiar i els seus pares estiguen separats i el domicili del pare/mare és massa lluny per anar on estava matriculada eixe curs aleshores prefereixen que canvi d’institut o de col·legi més pròxim al domicili actual; o pot ser que l’alumne/a tinga problemes d’aprenentatge en eixe col·legi/institut i decideixen canviar-li a un altre on l’ensenyança siga més bona.
Jo he patit aquesta vivència en el últim institut on vaig estar, vaig ser durant un any un moble sense que ningú em parlara, em varen ficar etiquetes i en tot açò vull dir que posar etiquetes a una persona que no coneixes de res i dir que eres una mentidera i tot això i que no òbrigues el teu grup em pareix fatal, ja que, si et canvies d’institut, és per alguna cosa i podrien donar possibilitats a la gent nova en vegada de fer-li la vida impossible.
“Per estar així, millor em muir”
Una de les pitjors frases que qualsevol persona haja de dir.
Gràcies al documental ‘El silenci trencat’, de Piluca Baquero (2017), que reuneix testimonis commovedors de víctimes d’Assetjament escolar, hem pogut conéixer diferents històries que ens han arribat.
Al documental podem trobar infinites històries, però en aquest vídeo podem trobar dues històries: una noia que arriba nova al col·legi i és mal acceptada, i un nen que per no voler decebre a la seua mare, no li explica que cada dia li fan assetjament al pati de l’escola on li peguen.
Molts dels nens que els passa això no saben que estan sent assetjats, ells no arriben a comprendre que és l’assetjament i estan indefensos. Com diu la directora d’aquest documental també està per conscienciar que no hi ha eines per a l’Assetjament dels nens de primària.
La meua opinió pense que moltes vegades qualsevol persona pensa que l’assetjament és quan algú agredeix a l’altre, però des del meu punt de mediador sé que no és així, l’assetjament en veritat és fer a algú la vida impossible, ja siga amb insults, deixant de costat, agredir físicament o psicològicament, etc. La veritat el que no sé és per què hui en dia hi ha més casos de bullying si se suposa que la nostra societat és més tolerant. I finalment dir que pense que algú que fa assetjament hauria de rebre mesures més dràstiques perquè no repetisca el que ha fet.
“El silencio roto” és un documental relacionat amb l’assetjament escolar. En ell, es narren diferents testimonis de xiquets i xiquetes que han patit aquest tipus de violència i la conten des del seu punt de vista. D’aquesta manera, s’intenta conscienciar i donar a conèixer els casos d’assetjaments per preveure pròximes agressions.
Per desgràcia, hi ha milers de histories d’assetjament, però al vídeo podem escoltar algunes com la d’una xiqueta nova a l’institut mal rebuda; o la d’un noi que a pesar de patir no va voler contar-ho a la seua família. A més, no a soles es queda amb el testimoni de l’acte violent, sinó que profunditza amb les conseqüències, com la d’una xiqueta que es feria a si mateixa o l’estrès posttraumàtic durant anys.
Per altra banda, com diuen els adults al documental, el vídeo també vol reforçar la idea que no hi ha eines en contra de l’assetjament als centres de primària. Això afecta, a més de no poder ajudar a les víctimes, perquè pot ser elles ni tan sols sàpiguen que estan patint assetjament. No són capaços de donar-li una explicació, i per tant, li resten importància i permeten continuar al agressor.
Per finalitzar, la meua opinió és que han fet el correcte creant aquest documental, ja que pense que no hi ha una manera d’explicar i conscienciar a la gent d’aquest problema millor que amb testimonis, on podem veure el patiment real.
El documental “El silencio roto” té un títol molt adequat perquè en ell es conten els testimonis reals de xiquets menuts que han patit assetjament a l’escola per part dels seus companys després de molt de temps de silenci a causa de les amenaces dels assetjadors i, com conta un xiquet, a causa que no volen que els del seu voltant s’entristisquen. Però açò no és una raó vàlida per a no informar a algun adult de la situació en la qual et trobes. Encara que molts d’aquests xiquets no saben que el que els està passant és assetjament, han de contar a altres persones que hi ha gent, siga una o diverses persones, que estan ficant-se amb ell com més aviat millor, així s’evitarà que la situació vaja a més.
Per a posar-li fi al bullying és necessari que algú de nosaltres done el primer pas, podem ser nosaltres mateixos, un amic, un familiar o tan sols un conegut. Perquè açò ocórrega hem de ser valents i, si som nosaltres els que l’estem patint, hem de fer el pas i contar-ho, però si nosaltres som la persona en la qual l’assetjat ha confiat per a contar-li-ho, hem de ser nosaltres els que hem d’actuar. Hem de parlar amb la víctima per què faça alguna cosa i, si no és capaç pel fet que siga, hem de ser nosaltres els que ho haurem de fer.
Per tant, hem de conscienciar-nos tots sobre l’assetjament perquè qualsevol de nosaltres pot patir-ho, però també som nosaltres els que podem posar-li frens. Plantem-li cara al bullying perquè cada vegada siguen més les persones les quals saben respectar, amar i cuidar a les persones del seu voltant, i menys les que menyspreen a altres perquè pensen que són diferents, “estranys” o perquè no segueixen els típics rols d’aquest món. FES EL PAS!