Normal és un programa de la meua rentadora (Stop Diverfòbia 1)

Primera reunió del grup Stop Diverfòbia. 27 de setembre de 2017.

Assistents. Professorat (11); alumnat (10): 6 de primer d’ESO, 3 de tercer, 1 de quart.

El grup STOP DIVERFÒBIA ha encetat la temporada prenent consciència de la diversitat que hi ha dins que cadascú i de cadascuna de nosaltres. Hem fet una dinàmica que consistia a situar-se en la sala, més a prop o més lluny de dos pols oposats: discapacitat/no discapacitat; valencià 100%/no valencià; físicament home/dona; masculinitat/feminitat; homosexualitat/heterosexualitat… La moderadora feia una pregunta, per exemple “El nostre comportament correspon 100% al que es considera la masculinitat o la feminitat tradicional?” i indicava que a un costat de la sala hi havia una línia imaginària que representava «ser masculí al 100%» i a l’altra, «ser 100% femení». El resultat de les qüestions ens ve fer prendre consciència que hi havia més gent al mig de la sala que als pols, de manera que la pretesa «normalitat» de ser home o dona, masculí o femení, valencià o foraster… no era tal sinó que el «normal» era la diversitat. Com a molt, és pot parlar del més habitual estadísticament, però no d’allò normal o anormal. 

Després de la dinàmica, vam obrir una roda d’intervencions perquè la gent explicara les seues expectatives pel que feia al grup. Una professora va manifestar la preocupació per l’acollida que podia tindre Stop Diverfòbia en les famílies de primer d’ESO. La moderadora va explicar que els insults homofòbics comencen a la primària, i que molts xiquets i xiquetes reben insults (mariquita, xicotot), quan encara no saben la seua orientació sexual, pel simple fet de no ser «masculins» o «femenines» segons el model estereotipat. Tenint en compte aquest fet, la diversitat s’hauria de treballar a totes les edats, i les protestes de les famílies haurien de vindre quan a les escoles o instituts no treballem per protegir els seus fills i filles del bullying. Una exalumna del nostre centre, molt activa en la lluita contra les injustícies, va recordar que l’institut és un lloc hostil per a molts joves, i que és necessari un compromís ferm per a celebrar la diversitat i lluitar contra la diverfòbia.

Hi van haver més intervencions interessants sobre les motivacions i la periodicitat de les reunions, i el professorat va coincidir en la necessitat de formació en diversitat. El pla inicial era veure’ns l’últim dimecres de cada mes, però tot el món va estar d’acord a fer-ho més sovint; de manera que decidírem reunir-nos cada 15 dies a l’hora del pati. Per a aquesta reunió ens vam comprometre a investigar una mica sobre els termes trans i transsexual, i també havíem de veure el vídeo següent: 

¿Qué es la diversidad sexual? (Gorka Pérez, 2017)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s