Riure’t et fa còmplice
Set de cada 10 víctimes de ciberassetjament són noies i la persecució és diària
- L’edat mitjana d’inici del ciberassetjament és de 13,6 anys, superior a la de l’assetjament escolar en general (11,6 anys)
- Són dades de l’Estudi sobre ‘ciberbullying’ segons els afectats, elaborat per les fundacions ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) i Mutua Madrileña
NOTÍCIA ORIGINAL: El Periódico
“Es fiquen amb ell, l’esperen a la sortida per riure-se’n, pugen fotos a les xarxes socials com Instagram o les envien per WhatsApp, li fan fotos sense que de n’adoni a classe (…) i amenacen de pujar més fotos burlant-se d’ell”. Aquest és el dramàtic testimoni de la mare d’un noi de 13 anys i que està inclòs en aquest estudi, realitzat amb trucades rebudes a ANAR del 2013 al 2015; en concret, sobre 550 casos escollits de manera aleatòria respecte a un total de 1.363 casos de ciberassetjament.
En aquests tres anys, ANAR ha atès més d’un milió de trucades, 60.408 de les quals estaven relacionades amb l’assetjament escolar.
Les noies són les víctimes del 70 per cent dels casos de ciberassetjament, un percentatge diferent de l’assetjament escolar en general, en què els afectats estan més equilibrats per sexes, i la persecució dels joves que pateixen ‘ciberbullying’ és diària.
Els ciberassetjadors pertanyen en la majoria dels casos al mateix centre que la víctima i actuen en grup (entre 2 i 5 persones) del mateix sexe que la víctima.
El telèfon mòbil és l’eina més habitual per assetjar, i el WhatsApp, l’aplicació més utilitzada (81% dels afectats). L’agressió “passa factura als que la pateixen” i el 92% de les víctimes tenen seqüelescom ansietat, tristesa, soledat i baixa autoestima.
Un 10% de les víctimes han tingut conductes autolesives, pensaments suïcides i fins i tot intents d’acabar amb la seva vida.
Els experts han arribat a la conclusió que és necessari adoptar un protocol d’actuació unificat per a tot Espanya en què es contemplin les mesures que han d’adoptar els centres escolars.
Font: Sortim BCN
Els punys no parlen 
Aquestes dades fan mal sols de llegué-les. Histories com la que ací es conta poden ser parades per les persones qye estem prop. No podem mirar cap a altre costat. L’Onservatori de Convivència de l’Isabel de Villena ens adverteix de no callar , de no ser compliç
El vídeo ens mostra, el bullying indirecte, es a dir: ser còmplice. Jo pense que el paper que fan els còmplices, com riure o insultar, amenaçar, pujar fotos, passar rumors s’anomena psicològic.
El assetjament psicològic es pitjor que el assetjament físic. Torturar psicològicament et destruïx per dins. Pers la autoestima i la seguretat en tu mateixa, et fan creure que tot el que passa es per culpa teua i això pot provocar diferents malalties com l’ansietat o la depressió, que poden arribar a un punt en el que siga irreversible. Si la persona ja no confia en ningú,no pot demanar ajudar i segueix destruint-se.
Però, també, hi ha un altre tipus de còmplice, els espectadors. Normalment solen ser neutrals i no s’atrevixen a defendre a la victima per por. Açò és el que ens conduïx una altra vegada als seguidors, que se solen unir l’agressor i seguir l’ assetjament per a poder-se introduir en el grup d’amics i no estar a soles. També pense que l’ assetjament se seguix per falta d’empatia, si de veritat et posares en la pell de l’afectat, sabries el mal que es passa.
En aquest curtmetratge es parla sobre la influència que tenen els espectadors en un acte de bullying. He triat aquesta entrada perquè em pareix una perfecta representació visual d’aquest problema.Com ja he vist en anterior noticies i entrades, és un problema actual que passa amb molta freqüència, però pareix que no es coneix suficient.
En aquest comentari vaig a informar sobre la meua opinió en aquest conflicte, reforçant-me en les dades que ens proporciona i analitzant la informació i possibles solucions que es poden fer per aconseguir disminuir la quantitat de actuacions del bullying.
Per començar, aquest vídeo es una representació d’un conflicte molt habitual: el bullying amb espectadors. Apareix un xic que està sent molestat per un acusador, mentre els amics d’este es riuen de la situació. Encara que aquest fenomen pot passar desapercebut, és quasi tant important com el propi acte d’agredir, ja que reforça al bàndol de l’agressor.
Observant les dades de l’entrada, podem veure que, encara que el protagonista del vídeo és un xiquet, quan es tracta de cyberassetjament són les xiques les principals afectades, amb un percentatge del 70%. No obstant això, la majoria de les vegades els agressors són del mateix sexe que la víctima i en grup.
Per últim, cal destacar les nombroses ferides que deixa aquest maltracte, com la ansietat, tristesa, baixa autoestima i soledat. Un percentatge menor de les víctimes, el 10%, pot terminar amb autolesions, pensaments suïcides i, inclòs, acabant amb la seva vida.
Per concloure, pense que cal conscienciar a la gent d’acabar amb el bullying, però no a soles això, sinó també de lluitar en contra i no afavorir si estàs davant l’acte. Crec que amb totes aquestes dades, i sobretot amb el vídeo, podem donar-nos conta del que esta passant realment i promoure l’ajuda front la diversió i/o indiferència davant qualsevol agressió.
Aquest video publicat al blog els punys no parlen ens intenta mostrar la crua realitat i, pot ser, una acció més perillosa encara que el bulliyng: riure’t de l’assejament.
Molts de nosaltres diem que no faríem ni fem bulliyng, però quan algú es cau i et rius? Quan s’equivoca, i tornes a riure? O simplement quan observes una agresió i no fas res per por o per què no es el teu assumpte? Aleshores, deixa’m dir-te que de manera inconscient estas fent el anomenat bulliyng psicológic.
Al video ix una de les situacions més habituals hui dia. Es pot observar com una persona està assejant a una altra davant de gent, però aquestos no fan altra cosa que mirar i reir. Potser per a molts de nosaltres no tinga importancia, però si despres de rebre bulliyng, alçes el cap i veus a la gent del teu voltant amb una sonrisa, pots arribar a pensar que et mereixes el que t’ha ocorregut. Per desgràcia aquest es un problema que pot fer que les persones assejades arriben al punt de voler el suicidi.
Per a concluir dir que la pitjor part d’aixó es que encara que les dades i les noticies estiguen presents, cada vegada hi han més casos de bulliyng i les victimes son de molt poca edat (una mitjana de 13 anys). Per aixó la societat necesita un canvi radical i tenim que començar a mirar per el altre i no a mostrar-nos superiors.
L’assetjament escolar és un greu problema que cada dia pateix un major percentatge de menors d’edat al nostre país. I per sensibilitzar sobre això, Fundació Mútua Madrilenya i Fundació ANAR s’han unit en aquesta campanya. El vídeo mostra representant a l’assetjador com un desagradable gos de presa que fustiga les seues víctimes. La campanya se centra en l’Bystander Effect o L’efecte espectador, un fenomen que es produeix en situacions d’assetjament escolar quan els joves que ho presencien es riuen o mostren la seva indiferència. L’objectiu és lluitar contra això i fer-los conscients que amb aquest comportament també es converteixen en còmplices d’assetjament escolar.
Molts famosos s’han unit per donar suport a aquesta campanya, aquestes cares conegudes han estat la boyband Auryn, el grup Sweet Califòrnia, els Gemeliers … gran part d’aquest èxit s’ha degut al suport de nombroses celebrities i youtubers que han volgut donar el seu suport a la lluita contra l’assetjament escolar. La meua opinió és que gràcies a companyes així ens adonem que moltes vegades quan veiem un cas d’assetjament escolar i no fem res vol dir que ens estem convertint en còmplices i això és el que cal evitar, hem d’ajudar al més feble.