I tu, què faries?

Què farie si veres a una xiqueta de 6 anys sola al carrer?

Unicef ha fet un experiment perquè ens enfrontem als nostres propis prejudicis i per a recordar que totes les xiquetes i xiquets mereixen una oportunitat.  

3 comments

  1. Elena Stone

    En aquesta entrada es pot observar com Unicef, fa un curtmetratge que fa referencia de les diferents actituts sobre la societat a la classe de vestimenta de la població. Aquest video va ser publicat el 29 de juny de 2016, i va ser viral a la xarxa.

    El que preten aquest video és concienciar a la gent, donar atenció a la situació d’exclusió que viuen moltes persones sense casa o refugiats, en aquest cas de l’exclusió dels xiquets en el món i el prejuisis cap a ells.

    Es pot observar que l’experiment de Unicef ens mostra que l’aspecte decideix la sort de qualsevol persona del món, es mostra les distintes reaccions de les persones davant d’una xiqueta indigent.

    Per començar, aquest video és una representació d’un conflicte que ens afecta a tots, la superioritat, com l’actitud d’una persona varia en qüestió de segons, depenent de la vestimenta de la persona, la primera impresió. Al principi del video, ella va vestida amb roba casual, que qualsevol persona pòt accedir a eixe preu; l’experiment es basa en deixar a la xiqueta en mig d’una plaça, per a vore com actuen les persones.

    Amb el primer cas, les persones socorren a la xiqueta, per anar en roba casual, pero en el segon cas, com va embrutada, no se li acerquen cap persona.

    En aquest comportament, s’observa com la població, i la societat condiciona a les persones, sense saber res per el que estan patint.

    L’experiment es repeteix en un centrre comercial amb les mateixes condicions, i al final la xiqueta, termina plorant.

    Aquest experiment, es va fer, per concienciar que la xiqueta pobre, l’experimenten milions de xiquets en tot en el món.

  2. Sheila Butler 1Bach H

    En aquesta entrada, Unicef -l’agència de Nacions Unides que té com a objectiu garantir el compliment dels drets de la infantesa- fa un experiment social, posa a prova la solidaritat de la gent en dues situacions semblants, l’única diferència que hi trobem és la roba que porta una xiqueta. L’actriu té uns 6 anys, s’anomena Anano i mitjançant un equip professional interpreta dos papers en els quals es troba sola en el carrer. En el primer va ben vestida i en el segon va embrutada i amb roba trencada.

    En la primera situació la gent es parava a oferir-li ajuda i s’estranyava en veure a una xiqueta en aquestes condicions sense cap companyia. En canvi, en la segona situació no sols la ignoraven sinó que a més collien les seues bosses per a protegir-les d’aquesta xiqueta indefensa. He triat aquesta entrada perquè el resultat de l’experiment em resulta vergonyós. Que una persona es trobe físicament en condicions deplorables no és motiu per a no ajudar-la, tot el contrari, hauríem de ajudar-li encara més.

    L’únic que fan aquestes persones és que els seus fills o filles segueixen el seu exemple, perquè els xiquets pot tindre’ls com a exemple a seguir i només aconseguiran que imiten el seu comportament, un comportament que no pot ser propi d’aquest segle, de la que hauria de ser la nostra mentalitat.

    Mentre la immensa majoria de la gent es comporte com aquestes persones mai deixarem de costat els prejudicis i mai podrem acceptar a les persones independentment de la categoria social o econòmica a la qual pertanyen. És un problema que ens afecta a tots, potser no de manera directa, però ens afecta com a món, com a país, com a societat i sobretot, com a persones. Hauríem de fer-nos una reflexió sobre la següent qüestió: el món en el qual vivim actualment és el món que volem? De veritat volem que els nostres fills o filles nasquen en un món com aquest?

  3. Santiago Paul 1º Humanitats

    Hola, avui parlaré sobre aquesta entrada que m´ha paregut molt trist perquè encara hi ha persones, que no podem deixar al costat els prejudicis ni podem acceptar la categoria social o econòmica que tenen per desgràcia algunes persones.

    En primer lloc, comentaré el vídeo que apareix a l´entrada, però abans de començar, cal recordar que aquest vídeo, és un experiment que ha fet Unicef per a què nosaltres puguem enfrontar-nos amb els nostres propis prejudicis. En el vídeo es pot veure a una xiqueta de 6 anys anomenada Anano, que és la protagonista d´aquest experiment, la qual es troba sola en el carrer i ha de fer dos papers diferents, per un costat ha de fer a una xiqueta ben vestida i per un altre a una xiqueta amb roba trencada i molt bruta.

    En la primera situació quan la xiqueta estava ben vestida,la gent es parava davant d´ella dient-li que si s´havia perdut, que si vivia cerca,etc. A més, poden observar que hi ha un home parlant per telèfon, o siga un home que no coneix de res a aquesta xiqueta s´està preocupant per ella. En canvi, en la segona situació la gent ni la mirava, ni es parava a parlar amb ella, ni volien que s´acostara cerca d´ells i a més a més es pot observar que la gent agafava les bosses com si la xiqueta els anara a robar.

    Per acabar, l´opinió que tinc respecte a aquest vídeo és que la gent deuria d´ajudar a les persones que no tenen res i van pels carrers de dalt a baix, no tan sols econòmicament sinó també acceptant-les com a persones que són i no fer com que no els veus, ja que vulgues que no això dol. Per tant, si la societat es posara més en el lloc de l´altre, potser aquestes coses no continuarien succeint en
    l´actualitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s