Per què feia bullying
Fragment del documental “Bullying” (30 minuts, TV3, 2015) on Alexis i altres adolescents expliquen per què feien bullying i com triaven les seues víctimes. A l’institut ITA (Institut de trastorns alimentaris) també treballen amb adolescents que han exercit o patit bullying.
Els punys no parlen 
Hola,
Aquest vídeo tracta d’unes persones que tenien problemes de bullying o que feien bullying. Gràcies a un centre els van ajudar a que eixe problema ja no estiguera en les seues vides. Ara que ja estan curats i saben tot el que comporta fer bullying, ja no el faran. Abans que no anaren al centre eren unes persones roines, agressores, que insultaven a tot el que veien etc….
Si tens problemes, digues-ho, no has de tenir por. Jo crec que aquest centre és bo per a les persones com aquestes, per a millorar les seus vides, tota la seua vida de problemes…
Aquest vídeo tracta d’un xic que va començar a anar a un centre especialitzat per a intentar saber per què les persones fan bullying. Va aparéixer un xic que va començar a fer bullying als 13 anys perquè van començar els problemes a sa casa, com per exemple la separació dels seus pares. Aleshores això no li va fer bé i necessitava desassedegar-se amb algú. Alguns ho feien només per diversió, altres per ràbia i també per venjança. Deien que era més fàcil buscar a algú que era més dèbil que ell perquè sabien que no els la podien tornar i si els la tornaven, ells contraatacarien més fort perquè no podien amb ells perquè anaven en grups. Però ara aquest xic ja s’està controlant.
La meua opinió és que sí que necessiten desfogar-se, però no d’aquesta manera perquè em pareix molt injust que les altres persones patisquen perquè ells tenen problemes a sa casa o no se senten bé amb elles mateixos.
Bona vesprada,
La meua companya i jo anem a parlar sobre aquest vídeo que tracta de l’assetjament a les escoles i dels arguments que tenim, una vegada més, contra aquests assetjadors.
El vídeo tracta d’un xics que van a un centre expert en aquest tema per a que resoldran els problemes de bullying, perquè són assetjadors o perquè han assetjat i gràcies a aquest lloc, van aprendre, i saben les conseqüències que lleven fer assetjament per a les persones. Hi ha apareix un xic de 13 anys que fa assetjament perquè tenia problemes familiars, els seus pares es van separar, el xic res feliç amb aquesta situació es desfogava així.
La nostra opinió es que aquesta no es una bona manera de desfogar-se perquè fent dany tan sols empijora les coses i que els assetjadors en realitat si que necessiten ajuda especialitzada en aquest tema perquè no es una bona manera de comportar-se. Creguem que aquestes persones, són molts dèbils i per això volen fer sentir mal a els demés, perquè ells mateix no estan contents amb la seua vida.
Bones.
Aquest vídeo tracta de xics i xiques que han fet bullying a una altra persona. Estan en un centre especial on els ajuden a canviar el seu comportament. En el vídeo conten per què feien bullying. Diuen que insultaven o maltractaven perquè veien que el demés tenien una vida millor que la d’ells, o per a desfogar-se. Expliquen que es sentien malament, però encara així ho feien.
Pense que la idea d’obrir el centre és molt bona i també ajudar les persones que han fet bullying. Així la gent s’adona del mal que ha fet als altres i no ho volen fer més. Encara que el mal als altres xics o xiques ja està fet, es nota que es penedixen de fer bullying i ja estan recapacitant. Haurien de fer més centres com aquest.
Bon dia,
Aquest vídeo comença amb un xic que es diu Alexis diguent que ell va començar a fer bullying als 13 anys degut a que tenia problemes en casa, va començar a vore barrales en casa, els seus pares es van separar etc.
A ell li donava rabia que els seus companys tragueren bones notes al cole, que estigueren bé amb la seua família, que la seua vida semblara perfecta i ell va decidir amargar-les la vida per a sentir-se superior i per a que la seua vida no siguera pitjor.
Van anar a una sala on havien unes cadires blanques per als que van patir bullying i unes cadirers negres per als que ho feien. Van començar a parlar de les seues situacions personals, perquè ho feien.
Ens pareix bé que haja centres que ajuden als xiquets que fan açò i que pateixen, ja que els que fan bullying també necessiten ajuda perquè tenen una situació molt difícil i no ho saben afrontar.
Hola,
Aquest vídeo tracta d’un fragment d’un documental d’un grup de persones que estan en un centre contra el bullying. Quan pregunten a un xic perquè fa això el diu que es pels problemes que havien en la seua casa. També diu que era per a fer sentir a la gent inferior i a més a més sentir-se millor amb ell mateix. Després els senten en unes caires blanques i negres, els que amb patit bullying en les blanques i els que l’han fet en les negres, explicaven les seues experiències.
A nosaltres que existeixen coses així ens pareix molt bé. És molt necessari perquè fa entrar en raó a la gent que fa bullying i ajuda als que el pateixen. Que una persona siga diferent no significa que tinga que sofrir. La gent més dèbil no és pitjor o millor que altra. És important que ens ensenyen a respectar-nos i a no jutjar a una persona pel seu aspecte o els seus gustos.
Bon dia,
Hui estic ací per a parlar del bullying; de com són els que el realitzen i els que el sofreixen, i de com aquest vídeo ens parla d’aquest tema i de les declaracions que fan els realitzadors del bullying.
El primer que vull comentar es que l’assetjament es una cosa molt greu, ja que la persona que el pateix sofreix molt durant i després de tot el gruix del problema. També vull dir que les persones que realitzen bullying; com diu el xic del vídeo, són generalment perquè a la seua casa, o amb les seues famílies, el dia a dia és roín, i tenen uns sentiments de tristesa, de rabia, de dol, etc.
Açò fa que ells vuigen que les persones que veuen que són més feliços que ells, deixen de ser-lo i amargant-les els dies, i per aquesta raó és per la que es realitza el bullying; perquè la gent que esta feliç deixe d’estar-lo, el que moltes persones denominen enveja.
Al vídeo, ens trobem amb diversos casos de persones que realitzaven bullying, i el que expliquen és bàsicament el que comentassen abans; el realitzaven per enveja a aquelles persones que veien més feliços i que traïen millors notes que ells.
Altra cosa que volia comentar, són les sensacions que experimentaven aquestes persones quan feien bullying, al principi rabia, però després, quan veien a aquestes persones plorar, els feia pena. I la meua pregunta és; perquè si quan els veien plorar els feia pena, perquè continuaven realitzant assetjament?
En conclusió vull dir que aquestes persones que realitzen bullying, son gent sense personalitat; exemple d’açò el tenim en la xica que realitzava assetjament per a entrar dins d’un grup d’amics, i que açò es realitza; bàsicament, per enveja, perquè no és vegera a una persona més feliç que ells, quan tenien en la seua casa, una situació molt difícil, i el seu caràcter era de rabia o de sol, per culpa d’aquesta situació.
Un comiat.
Hola,
Comente aquesta entrada perquè m’ha semblat molt interessant i perquè, d’altra banda, m’agradaria relacionar-la amb altres comentaris que he realitzat en entrades que tracten el mateix tema.
Aquesta entrada m’ha semblat interessant pel fet que està enfocada des d’un punt de vista que no hem vist en una altra i que és important perquè per entendre el perquè de les coses i intentar solucionar-les cal saber què pensa cadascú i com ho viu. Al llarg d’aquest blog, podem trobar entrades relacionades amb aquest tema, entrades que abasten del punt de vista de la víctima, altres entrades que són informatives i altres que fins i tot ens permeten opinar sobre un paper fonamental en aquest problema, que és el del professor. (Són entrades que he vist en aquest curs) Però mai hem tingut en compte el punt de vista del maltractador, un individu clarament important.
Sempre és molt fàcil retreure al maltractador els seus actes, ja que si hi ha una cosa que està clara és que no són per a res adequats. Una altra cosa que tinc clara i que en la majoria dels meus comentaris dic és que el maltractador és una persona feble i insegura que s’amaga en els ànims dels altres per amargar-li la vida a una altra. Aquest fet em porta a tenir una altra cosa clara i és que sense el suport i l’ànim dels altres el maltractador no seria res, no podria fer el que fa si tots foren contra ell. Alexis compta que sempre ho feia amb els seus “amics” perquè se sentia més segur i mai ho feia sol. Moltes vegades he dit que un gran problema, a part dels espectadors muts, és l’educació que reben els nens per part dels pares. I ho segueix pensant.
Després de veure aquest vídeo, em resulta una mica cruel dir les coses anteriorment dites, ja que encara que les segueix prenent per certes, també és cert que aquest vídeo ha despertat compassió en mi. També sóc conscient que hi ha molts casos diferents i que segurament no tots els maltractadors tenen els mateixos motius que Alexis, però justament aquest punt de vista m’ha fet pensar molt, a part de sentir compassió. Com he dit m’ha fet pensar, pensar en els motius que poden portar a una persona a cometre actes tan cruels. A part de la mala educació, un altre motiu que ens presenta Alexis és el de l’entorn familiar, els problemes familiars, ja que com ell mateix diu el fet que hi hagués problemes a casa i que els seus pares es divorciessin li feia amargar-li la vida a un altre perquè estigués igual de amargat que ell. Un fet clarament egoista, encara que comprensible en un adolescent.
Pel que fa a l’educació, segueix pensant que influeix molt en els actes d’un nen i un adolescent, ja que si un nen és ben educat no pensa en ficar-se amb un altre. No obstant això, crec que en aquest cas la situació pot amb l’educació, tot i que no tindria per què. De tota manera, jo no conec a Alexis ni a la seva família, per tant tampoc sé si li han educat correctament i per això mateix puc seguir pensant que l’educació influeix, encara que tenir un altre motiu em fa pensar més que de normal. Dit això, Qui és realment el “culpable” de que haja casos de bullying? El maltractador amb problemes a casa? Sí, però No del tot ¿La víctima per ser feliç i bon estudiant? Clarament NO .Els pares amb problemes que van a separar-se? Pot ser, no queda clar. ¿Els que se suposa que són els amics del maltractador? Són clarament una gran influència. Els professors? També són una gran influència. ¿Els espectadors? També són una gran influència, igual o més culpables que el maltractador. La resposta més clara de totes és que la víctima no té cap culpa de ser maltractada i no hauria de patir i pagar la ira d’altres. Si algú llegeix el meu comentari, m’agradaria saber com contestaria a aquestes preguntes.
Una cosa que m’ha cridat l’atenció al vídeo, és que hi ha una persona que primer ha sigut víctima i que després ha maltractat. Em sembla increïble pel fet que normalment quan no ens agrada que ens facen alguna cosa no ho fem, per lògica. Aquesta xica diu que el motiu és d’integració, és a dir, per sentir-se integrada i per no tornar a veure’s en la mateixa situació. Una cosa molt interessant que ha dit és que ella se sentia malament perquè es veia reflectida en la víctima, perquè clar, ella també ho havia patit. La veritat és que ser poc sociable o estar sol és un delicte actualment, sembla ser que per ser normal cal anar en grup, si no, la persona que no ho fa és rara. Tenint en compte això sembla ser que tots hem de ser amics, però aquest fet l’únic que fa és crear enemistat, odi, rebuig a les persones que són menys sociables. No per anar amb més persones es té més amics, potser ningú d’aquests sis amb els que anes és el teu amic, potser que el fet que estigues amb ells només et porta a destruir-te i destruir a altres persones.
Dic aquestes coses perquè considere que tot està molt relacionat, m’explique; Alexis compta que sempre ho feia amb els seus “amics” perquè eren molts i se sentia segur i que encara que a algú li donés pena la majoria estaven amb ell. Jo em pregunte, aquests realment són amics? Està clar que NO ho són, ells són els seus destructors i ell és el seu destructor, uns es destrueixen als altres i tot per tal de sentir-se bé, per tal de sentir-se poderosos, per tal que els altres els vegen bé i els temen. Aquestes conclusions em fan dir amb més seguretat que mai que els espectadors i els suposats amics són una gran influència en el problema i tenen un grau més alt de culpa que els maltractadors. Jo em pregunte, fins quan les coses seguiran sent així d’irracionals? Fins quan anem viure pensant en el que diran? Fins quan viurem amb por? Fins quan seguirem callant el que hauríem de cridar?
Amb tot el que el que he dit , tinc dues respostes clares de les preguntes realitzades sobre qui és realment el “culpable”. Oblidem les suposicions sobre el maltractador (bé, malament educat …) i oblidem les suposicions sobre els seus pares (amb problemes, sense problemes, atents, no …) la primera cosa que tinc clara és que fos el que fos el motiu que porta a una persona a maltractar, els espectadors són una gran influència, ja que si aquells que se suposa que són els seus amics li paren o simplement no li segueixen la persona clarament no seguiria, i tenim un clar exemple en aquest vídeo. Però què passa? Passa que vivim en una gran mentida, ja que NO tots som sociables ni tenim per què ser-ho, NO tots ens podem portar bé amb tots, sinó que l’important és el respecte. Així que si hi ha una persona que pensa fer mal a una altra, no la cridem “guay” no li seguim en els seus pensaments, ja que l’important no és estar en grup, l’important és el respecte, l’educació, el NO permetre que uns facen mal als altres. L’amistat no és estar en grup per sentir-se protegit i fer mal als altres, l’amistat pot ser moltes coses, però dins d’aquestes coses no cap en ningún lloc això. Dit això, la segona cosa que tinc clara i que ja he dit és que la víctima no té la culpa de res.
Al final Alexis diu”le doy muchas,muchas gracias a este centro” i jo, igual que ell, també li done les gràcies.
Un comiat
Hola, vaig a comentar aquesta entrada que tracta de que li pregunten a persones perquè feien bullying i la majoría diuen que era perquè et senties inferior a eixa persona, perquè la seua vida era pitjor, o per problemes familiars.
La meua opinió es que els que es suposa que son millors que tu no tenen culpa de res i si tens problemes familiars encara menys. I si necesites desfogar-te fes deport o una cosa així no vajes a per els més d`bils i que no tenen culpa de res i no es mereixen ser acosades.
Hola,
Aquest vídeo tracta d’un centre on ensenyen que fer patir bulliyng està mal. Quan estan fent una activitat que tracta de deu cadires, cinc a la esquerra negres i cinc a la dreta blanques. Les negres son per als que han han fet bulliyng i les blanques per a els que han patit. Els que estan en les cadires negres conten per què ho han fet, ells responen que era per a sentir-se superior i dels nervis de casa…
Jo pense que si estàs malhumorat amb algú tens que estar-ho amb ell no amb el demés per què si no tots estaríem lluitant. Les persones que pensen que son superiors a altres està molt equivoca es més pense que són inferiors.
Aquest vídeo m’ha cridat molt l’atenció perquè em costa molt pensar que pot haver alguna cosa que justifique el bullying ja que jo mai he trobat cap raó que justifique el fet de fer passar mal a una persona o assetjar-la fins que es senta «buida» tal i com diuen les persones del vídeo
Després de vore’l m’han quedat clares més coses i he pogut mig entendre els «motius»pels quals aquestos joves han fet bullying: una situació familiar difícil que provoca en la persona un sentiment de malestar i desequilibri, que fa que desitjen el mal a les persones que que tenen una bona situació familiar; el pensament de que per fer-li la vida impossible a una persona t’ajudarà a formar part d’un grup i el simple fet de que perquè a ells els han fet bullying tinguen que tornar aquesta acció
En línies generals pense que l’argument que té mes pes és la mala situació familiar a casa ja que aquest ambient influeix de forma negativa a nivell emocional i psicològic, i el jove o la jove en qüestió no té la culpa d’haver sigut educat de mala manera.
No obstant pense que segueix sense tindre una justificació de pes, ja que inclús les mateixes persones que admeten haver fet bullying reconeixen que després no es senten millor amb si mateixos. Per als que pateixen l’assetjament, després de tots els articles i vídeos sobre el tema recomane que demanes ajuda i no et deixes xafar per ningú perquè en aquest tema també entra l personalitat de cadascú i la forma que tenen d’enfrontar els problemes.
Després de veure el vídeo de “bullying” es veu com assetgen a una persona fins a fer-li la vida impossible fins que és suïcida. Aquest tipus d’assetjament el “bullying” es dóna molt a l’escola, on la víctima no es veu afectada i és molt difícil arribar a veure aquest assetjament, ja que la gràcia és que no es puga veure; i gràcies a les noves tecnologies com Internet encara poden fer patir més a una persona.
Els adolescents d’avui dia si no ets com ells són, no entraràs en el seu grup i probablement sí que es riuran de tu i més coses.
N’hi ha de persones que tenen problemes psicològics i no troben una altra manera de desfer-se de la seua ràbia que fent-li molt de mal a la resta; ja siga amb insults, pegant, etc., i n’hi ha d’altra gent que fa “l’assetjament escolar” per sentir-se admesa en aquesta societat.
El fort que he sentit en aquest vídeo és el noi que li diu a la seua mare: (ell portava un pal i li diu a la seua mare): -pegame, porque así me acostumbro-, pense que arribar a aquesta situació perquè una persona siga homosexual, no és gaire convenient, és una situació d’odi molt forta, on encara no totes les persones estan acceptades en aquesta societat.
I encara bo que estem al segle XXI on encara estem patint coses de gent retardada i qualsevol cosa, ells ho aprofiten per a burlar-se de tu, perquè no els agrades i ells gaudeixen veient a la víctima arraconada.
En aquest vídeo ens mostren un xiquet que abans feia bullyng a altres i li pregunten les raons, per què ho feia, com es sent ara, que pense d’allò que feia abans,… Després ens mostren el centre on va ell, amb altres xics i xiques de la seua edat que han fet o han sofrit bullyng. Aquell dia que gravaren podem veure una petita part on separen les persones que han fet bullyng de els que han sofrit i aleshores pregunten als que han fet, per què ho feien, amb quines raons.
En el cas de Alexis, el xic que pregunten, és perquè va passar un mal moment, la separació dels seus pares, les notes… Va comentar que ell veia a la gent feliç o com el xaval ‘perfecte’, amb pares junts, tenia amics, sacava bones notes i això a ell li molestava molt i d’aquesta manera va optar per molestar-li de qualsevol forma, fer-li sentir mal, fer-li bullyng. El seu pensament era: ‘Si jo estic mal i ell està feliç, per què no fer-li sentir mal com estic jo?’ sense adonar-se que en realitat no era bo el que feia. També ho feia amb els seus amics, així sentia més seguretat ja que sap que no li passarà res tenint al seu grup darrere. D’aquesta manera va començar fent bullyng i sentint-se cada vegada més poderós, com si ho tinguera tot.
Xics o xiques com Alexis que passen un mal moment o qualsevol cosa que necessiten sacar tota la ràbia, necessiten fer alguna cosa per a sentir-se millor i no mal, haurien de fer altres coses com per exemple esport, fer activitats que els agraden i poder d’aquesta manera sentir-se millor amb si mateixos. Perquè si tothom que tenim problemes comencem a cridar a altres i traure tota la ràbia sobre ells, no ens serveix de res, solament fem sentir mal a un altra persona que no ha fet res i que no té la culpa de res, solament té una vida més tranquil·la, que això no ha de fer aquesta persona com un punt de d’abús. I si optem per fer algun esport o alguna activitat, apart de entretenir-nos ens sentirem millor amb nosaltres mateixos i tindríem igualment una seguretat.
Altres persones del grup que van fer bullyng van comentar que ho feien perquè les seues ‘amigues’ ho feien i per a sentir-se com dins del grup, fent això tindrien més amigues i serien com els millors de tot l’institut, pel simple fet de fer sentir mal a moltes persones tenien com un poder i pensaven que estaven per damunt de tots, perquè ningú es podia revelar ni res. També van comentar algunes persones que després de fer bullyng a una persona es sentien mal, però clar, no podien abandonar el grup. Això demostra que algunes persones que fen bullyng per una part també és per una pressió social, perquè si no fas bullyng i/o no eres d’aquest grup no tens aquest poder i seuràs aquell al qui també fan bullyng.
Al igual que fer bullyng a una persona pot ser per pressió social, altres comenten que apuntaven sempre a una persona més tranquil·la, que estudia, una persona amb baixa autoestima que sabien que no podria dir res al respecte i si ho feia tendria conseqüències, doncs per una part el trobe com que en realitat no tenen ‘aquest poder’ de superioritat com ells pensen, és simplement perquè ataquen a persones que no farien res i si ho penses, en realitat aquestes persones en realitat es senten mal, perquè en la majoria de casos els que ho fan és perquè tenen algun problema (com Alexis), es senten inferiors, no volen que altre siga més damunt que ell o ella,… són persones que necessiten algú bé per a parlar del tema o que els ajude a estar millor. Però a pesar d’això, no tenen dret de fer sentir mal als altres per a poder sentir-se bé.