Hanna Arendt i Mery Sales

marysales

Hui hem visitat l’exposició L’incendi i la paraula, de l’artista valenciana Mery Sales.

L’exposició és un homenatge a la pensadora judeoalemana Hanna Arendt que reivindica el seu pensament i la seua veu a través de 40 obres d’art, la majoria inèdites.  Amb Sales, i la formadora Eli Català, hem recorregut una exposició que ens anima a pensar i a actuar contra les injustícies, a l’empara del discurs compromès i provocador de Hannah Arendt.

marysales

Ací podem vore un fragment de la pel·lícula Hanna Arendt (Margarette Von Trotta) on la filòsofa sintetiza una part del seu pensamento expressat en “Eichman a Jerusalem. Un estudi sobre la banalitat del mal”. 

Anuncis

4 comments

  1. Anònim

    La visita a l’exposició em va emocionar i em va fer pensar en mi i en el que ensenyem en les nostres classes. . Em propose aprendre i enseyar a veure allò individual en allò col·lectiu, a veure el passat en el present, a dir NO a la indiferència.Gràcies pel video que ens ha acostat a Hanna Arendt un poquet mes

  2. Anna Mozzoni

    Bon dia,

    Dimecres vaig tindre la sort de poder anar a veure l’exposició “L’incendi i la paraula” de l’artista valenciana Mary Sales, i he de reconéixer que va ser una experiència fascinant i enriquidora. Mai no havia gaudit tant d’una exposició i és per això que m’abelleix comentar l’experiència que vaig viure, les diferents sensacions que vaig experimentar i les conclusions que vaig extraure d’allí.

    El primer que ens varen mostrar va ser un retrat de Hannah Arendt en color roig. A simple vista podríem pensar que no hi ha res rellevant en l’ús d’aquest color ni en els seus ulls, però no va ser així. L’exposició va començar fort: als ulls de Hannah vaig poder veure com de lluitadora, passional, valenta i forta n’era. A més, amb el color roig vaig aprendre una altra cosa: estar alerta, que és el que hem de fer tots si volem canviar aquesta societat.

    En contraposició a aquest quadre, trobem al nus d’aquesta exposició un altre retrat de Hannah amb tonalitats grises i negres. Amb aquest quadre veia a la seua mirada el pas del temps i el pes d’una guerra i d’una lluita constant. Em va agradar perquè als seus ulls no veia una derrota sinó un missatge molt clar: seguim amb aquesta lluita.

    El mar en flames em va cridar moltíssim l’atenció perquè tenia una frase que resumia molt bé l’idea que volia reflectir visualment i filosòficament en l’àmbit individual: Allò que el sentit comú i la gent normal es nega a creure és que tot és possible. A parer meu, aquest quadre reflecteix l’egoisme del ser humà.

    Estem acostumats a viure a la zona de confort i no ens interessa preguntar-nos què és el que passa amb els refugiats, amb els països en guerres, amb els xiquets soldats. Tan sols sentim por i ens tornem solidaris amb els veïns i, quan tenim nosaltres el problema és quan ens adonem aleshores de com hem de cecs estat.

    Tenim tots una flama dins nostra, un incendi per apagar o fer reviscolar. Siga com siga, hem de fer-li front i obrir els ulls encara que això ens faja mal. Hem d’adonar-nos de la flama que tenim dins nostra i del gran incendi que hi ha al món. No hi haurà prou sent-ne conscients, hem de fer-li front i això és el que va fer Hannah i el que hauríem de fer nosaltres.

    A la part central d’aquesta història en la qual m’he submergit trobem dues temàtiques importants i actuals: la violència, la llibertat i la dialèctica entre aquests conceptes. Al mur de les lamentacions se’ns mostra l’incendi que va viure Hannah connectat amb la nostra pròpia història.

    Sembla increïble com pensaments antics segueixen tan vigents en l’actualitat. Dictadures, refugiats, feixisme, patriarcat, racisme… Després de veure i adonar-me de tot el que està tan present hui en dia només puc preguntar-me una cosa… Què estem fent? Estem tornant-nos bojos? Què és el que estic fent jo?

    Quan pensava que no podia plantejar-me més preguntes, quan sentia que tot el que portava dins de mi se m’havia remogut i que no podia tenir tants sentiments confosos dintre de mi vaig formar part del Limbe, si es que ja no formava part d’aquell descontrol des de sempre. Tenia la sensació de què aquell mar blau feroç no deixava d’estar en constant moviment, sempre inquiet, i que darrere de tot aquell moviment hi havia una cosa amagada: l’esperança en la humanitat per un canvi potser proper, potser llunyà.

    En un altre quadre vaig veure el perill d’uniformar-se en contraposició a un altre en el qual cada individu, malgrat estar representat com una gran massa igual que en l’anterior, tenia el seu propi espai on eren tots diferents però iguals.

    També vaig veure el joc de la política representat mitjançant un futbolí i, en la part inferior, un grup de refugiats representats en la part inferior els quals suporten tot el pes de les decisions que prenen aquells que tenen més poder. Són els consegüents dels seus actes.

    Finalment, vaig veure el retracte de la veu i el pensament de Hannah, la qual ens dona la seua veu en l’actualitat, i el quadre del mar i el mal, del qual vaig traure la següent idea: no podem apartar-nos del conflicte, no podem apartar la mirada. Hem de ficar-li nom al mal, comprendre’l i superar-ho. Hannah , com també Mary Sales, va ser una gran visionària de l’incendi del món i gràcies a ella, buscaré el meu propi incendi.

    Després de totes aquestes metàfores filosòfiques només em queda fer una interpretació del que vaig veure i del món. Les idees poden perdurar en el temps i adaptar-se a cada situació. No estem vivint una guerra física però si una interna i social. Europa, què estem fent?

    Deixem que milers de refugiats s’ofeguen diàriament en un mar de por i dolor i nosaltres no deixem de ficar-li barreres a les seues vides. Promoguem el racisme de nou, la xenofòbia i ens convertim a poc a poc en éssers titelles, éssers manipulables per una sèrie d’interessos. Veig humanitat però no humans. En què ens estem deixant convertir?

    Quiets no fem res. Davant un futur incert hi ha molt per descobrir. Jo tinc una flama molt viva dins de mi i un incendi molt gran que encendre, apagar i descobrir. I tu? Estàs disposat a fer quelcom? Gràcies al meu professorat, amics i familiars per fer-me cada dia més humana i racional. Valore molt les activitats com aquestes en què ens feu més conscients i ens ensenyeu i aprenem a implicar-nos.

    Tinc por de viure en un món de masses però no estic cansada. Tinc ganes de lluitar i de fer que aquestes barreres físiques i mentals caiguen d’una vegada. Et convide a formar part d’aquesta lluita, de formar part d’actes com els que realitza diàriament Amnistia Internacional i altres moltes ONG. Et convide a lluitar contra les injustícies mundanes i les teues pors.

  3. Luismi de Gouges

    Aquesta entrada tracta sobre Hanna Arendt, una dona judeoalemana que va escriure sobre la «banalitat del mal» al seu llibre «Eichman a Jerusalem». Aquesta filosofa va ser acusada pels jueus de defensar als nazis a causa de la seua reflexió sobre la banalitat del mal on explica que els soldats alemans professaven un tracte d’esclau cap als jueus no per els seus ideals feixistes sinó per rebre ordres dels seus superiors, un mal que es qualifica com a banal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s