4 comments

  1. Abel de la Barre

    Bon dia,

    Hui estem ací per a parlar de la guerra en Síria i dels abusos que estan sofrint la població de carrer que viu a aquest país i com molts tenen que emigrar a altres països o a altres continents; com hui en dia ens estan ensenyant les televisions a les noticies.

    La guerra a Síria ve provinent de la lluita dels grans països per el petroli, a més aquestes grans potencies també tenen picabaralles entre elles i es ahí on ve el conflicte. Després tenim per una altra banda al denominat Estat Islàmic, d’on sorgixen els grups que sembren els caos últimament a Europa, Isis o Daesh.

    El nom de Daesh s’utilitza, perquè Isis en angles fa referencia a Estat; com hem dit abans que açò també és podia denominar Estat Islàmic, per això països com França, Espanya o EEUU el denominen Daesh que faria referencia ”al que aplasta alguna cosa” i això a aquestos ”animals”, per no cridar-los d’una altra forma, com que no els agrada i diuen que és una paraula prohibida i qui la diga serà castigat sent torturat.

    Aquestes formes que acabem de vore no son les idònies per a demanar que no fem alguna cosa, per aquestes coses i per lo que hem comentat abans de la guerra en Síria, i ha que fer alguna cosa per a acabar amb açò, sinó podem vore unes conseqüències nefastes per a tots.

    Per a acabar dir que als atemptats de França després de que el divendres 13 de Novembre sembraren el caos, estaven a punt una setmana després de atemptar contra llocs importants de París.

    Un comiat.

  2. Ali Goldman

    Bon dia.

    Per primer supose que tots coneixeu els implicats en aquest conflicte.

    La situació de la població de Síria ha estat oblidada amb els atemptats a França, tot el món fent minuts de silenci per les víctimes de l’atemptat, i ningú pensa en les persones mortes pel conflicte a Síria, el conflicte d’Ucraïna, a l’Iraq, Afganistan, això sols en conflictes també n’hi ha persones que no tenen aigua i no viuen en unes condicions bones, però com han mort uns parisencs, els demès no importen. Es això just, democràtic?

    Per primera part crec que els països de l’OTAN no han fet el màxim per lluitar l’Estat Islàmic, com no els atacaven als seus països no els han eliminat i el conflicte a Síria no es va parar perquè com no són europeus o nord-americans. Tot això del fet que lluiten per la llibertat o la democràcia, on es?, on es la declaració dels drets humans que tant defenen? I el pitjor es que la gent els creu.

    I ara com han encontrat un passaport siri, tots els refugiats són terroristes, crec que es un poc sospitós el passaport.
    No estic dient que les morts a França no són importants, sinó que són iguals que totes les demes, la gent es morta cada dia per conflictes i ningú fa res.

    No som tant avançats social e intel·lectualment? I Si ho som perquè no veiem tots com iguals, si som tan democràtics i lluitem per la llibertat perquè no s’ha parat l’Estat Islàmic que està matant a tanta gent?
    No es fa res perquè mentre nosaltres estem bé no ens importen els demès, i per no sentir-nos mal es fa com que ajudem als més pobres i que volem la igualtat per a tots. Ens conten mentides, ens censuren la informació.

    Si tots els països europeus, els Estats Units defenen la democràcia i la llibertat de les persones perquè tenen relacions amb teocràcies (Aràbia Saudí…), són aliats de països que massacren gent innocent (Israel), sols perquè és més important el petroli, els diners que la vida d’un xiquet de Síria.

    Per últim un vídeo d’un barri de Damasc(https://youtu.be/jDMUQzu67Tg) on es pot veure la situació del país.

    Adéu.

  3. Diego Thomson

    Després dels atemptats terroristes a París als quals han mort assassinades a sang freda 129 persones, tot el món s’ha mogut pels carrers i les xarxes socials amb el hastag #prayforparis, i clar, com es van a quedar sense fer res els francesos? Han de bombardejar Síria home! I que aprenguen els moros aquestos per a la pròxima, que es que porten l’instint assassí a la sang!

    Indignant, i açò no és una invenció meua, hi ha gent que jo conec i pensa d’aquesta manera. Aquestes accions sempre desenvolupen mes odi racial del que hi ha, ja que moltes persones (encara no sé perquè son considerades persones si no son racionals…) creuen que tots els practicants d’aquesta religió son terroristes o tenen intencions destructives, quan això es la major estupidesa que es puga dir. Jo tinc amics i amigues que practiquen l’islamisme i son completament pacifistes, i es que aquestos terroristes son els menys religiosos de tots, ja que si ho fóren, a la seua religió condemnen la violència i més encara les morts, per tant no maten «en nom de Déu», a soles es una excusa per a exercir la seua brutalitat.

    Altra cosa que em fa molta ràbia es que passa el de París i eh! Pobre París! Quina matança! Si, es clar que es una brutal, però que passa a Síria? No importen els 300.000 morts? On està la solidaritat de la Gran i Solidaria Europa? Ah si, que en volta d’ajudar a les pobres famílies que han de refugiar-se tirem més bombes, clar que sí home! Es totalment indignant, el món necessita un aclarit de cara i obrir el seu cervell i cor a aquestes persones d’una vegada per favor!

    Volia fer un cridament al diàleg i a la prohibició de negociar amb terroristes, sí, negociar. Dic açò perquè ara tothom vol entrar en guerra amb ells però, que passava fa uns anys amb el terrible Gadafi? Que va finançar per exemple la campanya política de Sarkozy i a més va regalar un cavall al president d’Espanya José María Aznar. A més, el Govern d’Espanya ha finançat aquestos grups terroristes, al igual que els governs de França o els EUA. Concluint: menys hipocresia i més solidaritat.

  4. Carles Claramunt

    Bon dia,

    En el dia d’avui em dispose a parlar sobre un tema d’actualitat, complex, d’interés internacional i amb un desenllaç sagnant, criminal, dur i de desesperació com és la guerra civil de Síria. Després de passats 6 anys del seu inici, el conflicte continua sense trobar solució i és que, pot ser, no interesse que es trobe.

    Per a donar solucions a qualsevol problema, cal entendre primerament les seues causes. Així doncs, i per tal de comprendre la seua situació actual, fem una vista a la seua història. Síria se situa des dels seus inicis en una regió de gran importància històrica i comercial. Des de temps ancestrals (Mesopotàmia) es converteix en una posició estratègica per al comerç, i és que, des de temps dels fenicis, passant per la ruta de la seda de Marco Polo i en l’actualitat pel comerç del petroli, sempre ha mogut els grans interessos econòmics.

    És molt important tenir en compte que Síria no és constituït com a país fins a l’any 1922. Així doncs, parlem d’un estat molt recent que no és format fins després de la derrota de l’imperi otomà a la primera guerra mundial, quan els seus territoris queden repartits a dos dels països guanyadors: França i Gran Bretanya.

    El Regne Unit es quedaria amb el que és avui l’Irak i la Palestina mentre que França es faria amb els dominis del Líban i Síria. Rússia provaria de quedar-se amb alguna part de la regió, però finalment queda fora i és per això que fa públic aquests acords “secrets” anomenats acords de Sykes-Picot.

    França i el Regne Unit prometen als governadors la creació d’un sol estat, l’Estat Àrab Unificat, malgrat que no és complit. 30 anys després i una vegada finalitzada la segona guerra mundial, els països europeus eixen de la regió i és fundada Israel sobre el territori de Palestina per convertir-se en lloc de residència per als milions de jueus que foren massacrats durant guerra i no tenien país. Com per tots és sabut, s’inicia a aquest territori un llarg període de conflictes que encara són vigents.

    L’any 1948 és fundat Baaz, un moviment no religiós que intenta aconseguir l’Estat Àrab. Finalment, el 1971 Baaz pren el poder en Síria comandat pel president Hàfez al-Àssad. El president prometria el progrés de l’estat però les seues mesures de represàlia contra els seus adversaris entren en contradicció i li permeten mantenir-se durant 30 anys en el poder fins a la seua mort, quan el seu fill Bashar al-Àssad, el relleva.

    Com el seu antecessor, Bashar arriba al govern ple de promeses per al poble, però amb l’inici de la primavera Àrab les accions opressores del govern tornen a ser vigents. És en aquest moment quan esdevé el principi del tot. Però què és la primavera àrab? Doncs bé, la primavera àrab no és ni més ni menys que una sèrie d’alçaments populars que s’estenen pels països àrabs amb la finalitat de derrocar amb els règims autoritaris i establir repúbliques laiques i democràtiques.

    La primavera àrab té data de naixement: un 17 de desembre de l’any 2010, quan un mercader ambulant de la Tunísia és desposseït de la seua mercaderia. La seua indignació i desesperació per la pèrdua dels seus estalvis fan que provoque la seua pròpia immolació pública en forma de protesta.

    Aquesta acció va ser l’incentiu que motivà l’alçament popular en Tunísia davant el règim de Ben Ali, rebent aquestes protestes el suport d’altres països àrabs que patien de situacions opressores similars: corrupció, falta de treball, alts preus, repressions i reclam de llibertats i drets democràtics i una recerca de canvi de règim o govern.

    Les vagues, el sabotatge, el blanqueig de carreteres i l’enfrontament directe amb les forces de seguretat esdeveniren en la raó d’actuació de la primavera àrab. En tan sols 2 mesos el govern de Ben Alí és enderrocat; a l’Egipte les revoltes comencen el 25 de gener del 2011 per tal d’acabar amb el règim de Hosni Mubaraq. El governador tracta de reprimir els manifestants amb l’ús de les forces armades i el tall d’internet per a impedir la seua organització. Finalment, el 10 de febrer del mateix any, Mubaraq cedeix el seu poder.

    A Líbia, seguint els exemples d’Egipte i Tunísia, els manifestants proven de derrocar el govern de Muamar el Gaddafi, qui dona com a resposta l’ús de la violència per part de les dirigides forces armades. Aquesta situació crea el front d’alliberació de Líbia i l’inici d’una guerra civil que acaba amb la victòria del front i amb l’execució de Gaddafi el 20 d’octubre del 2011.

    Aquests són alguns dels exemples que esdevenen de la primavera àrab, però… i a Síria? El conflicte comença l’any 2011 amb una sèrie de protestes pacífiques contra el govern de Bashar al-Àssad. La repressió violenta de les manifestacions va provocar que una part de la societat civil i sectors de l’exèrcit, s’alçaren en armes formant l’anomenat exèrcit lliure de Síria. Els enfrontaments armats desembocaren en una guerra civil que, a continuació em dispose a analitzar.

    Primerament, com queda constituïda la societat Síria? Podríem dividir-la socialment en 6 diferents grups: cristians (12%), chiites (15%, els qui governen), sunies (60%), drusies (3%) i kurds (10%), però, el país queda dividit principalment entre els sunies i els chiites. Els xiites, laïcs, que són el govern d’al-Àssad, s’enfronta a la resta del país, que són els sunies.

    El front d’alliberació, suní, però també laïc, junt amb l’exèrcit islàmic i 70 grups més conformen l’oposició. També sunies però islamistes radicals, esdevenen Al-Nusra (anomenat Al-Qaeda) i ISIS, que eixen des d’Irak i tracten de controlar ambdós països. El seu objectiu és estendre l’estat islàmic per l’àsia, el nord d’Àfrica i el Llevant. Pel que fa als interessos internacionals, Rússia, l’Iran i Xina donen suport al govern d’al-Hàssad mentre que l’oposició és recolzada pels EUA, Turquia, França, Gran Bretanya, Aràbia Saudí i Qatar.

    Així doncs, el país se sumeix en la guerra, els bombardejos de les forces sirianes no cessen i en el 2012, els combats arriben a les capitals de Damasc i Alep. La majoria pensa que el final del règim està a prop, però llavors Àsad aconsegueix ajuda dels seus aliats. Els rebels creixen i obtenen armes, una part d’elles *finançades per Aràbia Saudita i Qatar i destinades especialment als grups islamistes.

    L’exèrcit rebel tracta de fer la revolució de l’Islam i de tenir “un país islàmic, però sense Al-Qaeda ni extremismes. Així doncs el nombre de jihadistes augmenta i les forces del ESL van perdent terreny. Apareixen grups com Enfront del Nusra, filial d’Al-Qaeda a Síria i l’Estat Islàmic (ISIS). ISIS lluita contra tots els bàndols: les forces governamentals, els rebels, l’Enfront del Nusra (a pesar que amb ell s’alia en algunes ocasions) i les forces kurdes, també oposades a Àsad i contra les quals arremet Turquia.

    El setembre del 2014, una coalició internacional liderada pels EUA comença a bombardejar a l’ EI, França inicia els atacs el setembre del 2015 i el Regne Unit, al desembre. Rússia també comença en el mes de setembre atacant als terroristes de l’ EI. A més, bombardeja a grups rebels i finalment aconsegueix que el règim d’Àsad, que mig any arrere estava a la vora del col•lapse, recupere terreny en zones clau com Alep.

    Actualment el mapa de Síria està ple de divisions. El règim d’Àsad té una gran part de l’oest del país, Damasc, quasi tota la frontera amb Líban, Alep i part del centre del país. Els rebels tenen una zona àmplia fronterera amb Turquia, una àrea propera a Damasc i una altra en Homs.La franja nord, també fronterera amb Turquia i una part de l’Iraq, està en mans de les forces kurdes. Els jihadistes tenen una part de l’est de Síria fronterer amb l’Iraq, i zones del nord, àrees centrals i xicotetes parts en el sud.

    La caiguda d’Alepo en mans del règim de Bashar al-Àsad deixa un escenari difícilment reversible: el final del conflicte no és pròxim, però tot fa assenyalar que Àsad ja no perdrà la guerra. El 4 d’abril del 2017, un atac amb armes químiques causa almenys 86 morts L’oposició siriana, EUA i països aliats acusen el règim de l’atac malgrat la negació de les autoritats sirianes. La nit del 6 al 7 d’abril, Washington bombardeja amb 59 míssils una base militar de la província d’Homs com a represàlia per l’atac químic.

    L’atac nord-americà provoca la condemna dels aliats del règim. Moscou, sota la pressió que li acusa indirectament del bombardeig químic adverteix que respondrà amb força a qualsevol agressió. En conclusió, les grans potències podrien acabar sumides en una confrontació oberta.

    Finalment, podem trobar diverses conclusions. Com hem comentat al principi, el país es troba en un conclau estratègic, motiu pel qual sempre ha estat baix la potestat de grans imperis, de fet, Síria és Síria des de fa 100 anys i és tan sols governada des de fa poc més de 50 anys. Síria mai ha decidit les seues fronteres, que sempre han estat imposades per una Europa que s’ha encarregat de dividir orient mitjà amb la finalitat d’obtenir el seu control i dissenyant països sense tenir en compte a la seua població.

    Tots els pobles tenen la necessitat de controlar el seu destí, però els interessos internacionals juguen en contra dels projectes com els de la Síria Baaz i tot amb la suma de les repressions per mantindre’s produeixen en última instància una guerra civil. I és en moments de desesperació quan sorgeixen actors que s’alimenten del sentiment d’opressió i la visió d’occident com invasor de tot un poble (ISIS, AL-NUSRA…). Grups que utilitzen la identitat àrab i la mitologia d’antics imperis per tal d’adoctrinar les masses.

    I és possible trobar la pau i acabar amb aquesta devastadora guerra que ja s’ha emportat més de 250 mil vides innocents? Sí, és possible, però no fins que aquest podrit sistema canvie la seua criminal ideologia d’anteposar els interessos econòmics a la moral i a la vida humana.

    Com deia Victor Hugo, veig humans, però no humanitat. Les grans elits multinacionals i els governs que nosaltres votem són els principals causants de la situació d’una de les guerres civils més sagnolentes i devastadores, d’una crisi insostenible de migració de refugiats i de violents actes terroristes provinents de l’orient mitjà que són cada vegada més constants al nostre voltant.

    Però, la culpa és d’eixos moros que venen en pateres per a després immolar-se, terroristes infiltrats que no cal deixar passar per què després passa el que passa. La memòria és curta, molt curta, i no recorden que aqueixa situació la passaren molts dels ciutadans del seu propi país quan hagueren d’emigrar cap a Mèxic, Argentina o França per una situació molt semblant.

    Xiquets, ancians, persones que com tu i com jo han de fugir de les seues terres per tal de trobar una seguretat i una tranquil•litat que el seu país no li garanteix. No obstant això, algunes persones es tanquen en una mentalitat cavernícola, convençuts de les idees més extremistes de què vénen a immolar-se i a omplir el nostre país de religió musulmana.
    Aquest mateix any, el nostre país ha exportat armes amb valor de 116.192.000 euros a l’Aràbia Saudita , convertint-se en el tercer exportador mundial d’armes a un país que alhora les ven als terroristes rebels de Síria o Iraq (informació d’Europa Press). Si parlem dels darrers 3 últims anys, situem les xifres en 1245 milions d’euros.

    Financien la guerra, financien grups que també assassinen al nostre país i permetem que després els reals culpables de què tot això passe tinguen la poca vergonya de ser tan cinistes com per a anar a manifestacions contra un terrorisme del qual són grans partícips. Tenen una doble cara i nosaltres som els seus còmplices quan fem mal ús d’una arma més important que la seua, la democràcia i la paraula.

    Quan recolzem als qui financen les atrocitats, quan no diem prou a un secretisme que mata milers de persones, quan callem davant actituds racistes, quan mirem a un altre costat i mostrem indiferència davant la mort de gran quantitat de refugiats que moren a les costes del mediterrani i, sobretot, quan callem, quan estem de braços plegats, ens convertim també en culpables d’un conflicte que, si no posem de la nostra part, si no posem de la part dels qui realment tenen la força de poder canviar el món, no podrà fer més que agreujar-se. Pau i llibertat, Síria!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s