Calen heroïnes i herois del pati
Campanya de Crimen + Investigación i Save the Children contra l’assetjament escolar.
Pots vore més vídeos a la pàgina de la campanya Héroes del patio.
Els punys no parlen
Blog del departament de Mediació de l'IES Isabel de Villena de València
Els punys no parlen 
Bon dia
després de veure el vídeo “herois del pati” se’ns queda un mal sabor de boca. Tothom coneix algú que pateix en classe o en el pati i, quantes vegades per por del que diran ens deixem portar i fingim que no sabem gens.; fomentant, d’aquesta manera, l’assetjament que rep la persona.
Creiem que l’assetjament sorgeix per diversos motius i pot ser que el principal s’allò de “la por del *matón és sentir-se inferior i per açò et pega” . Moltes de les persones amb perfil de maltractador, sense especificar l’edat, sol tenir una història darrere que cap de nosaltres és capaç de veure. Amb aquesta situació, davant dels seus pares queden justificats i per açò, moltes vegades, no són corregits a casa, la qual cosa els porta a creure que tenen dret a fer el que fan. D’altra banda diverses d’aquestes persones són educades en violència; en un dialogue es veuen sense capacitats per a exposar el que pensen i els nervis o qualsevol tipus d’emoció els frustra i es deixen portar pel primer instint.
D’altra banda es troba l’assetjat. És tan fàcil fer mal a una persona encara que no li la conega de res… som febles, cadascun a la seua manera i, encara que cadascun tinga una forma d’interpretar la seua vida, cap història és perfecta. Estem condicionats per:
La roba
El físic
Caràcter
Maneres
Família (economia)
Tots aquests punts són senzills de criticar, ja que no podem triar la família que tenim ni quant diners arriba al mes a casa, som com som, i quan ens violentem canviant la nostra forma de ser i tot allò que ens caracteritza, en advertir-ho també ens jutgen.
conitnuarà…
Critiquem, de primeres, l’educació que imparteix la societat a través del cinema, la literatura, els videojocs i les cançons.
Normalment aquest argument s’usa per a jutjar la violència de gènere, però, qualsevol tipus de violència que es fomente, és negativa per a qui la visualitza, ja que la normalitzem i, en conviure amb ella diàriament, aprenem a desenvolupar una manera de liadiar amb aquestes situacions errònia.
D’una banda el cinema, pelicules com ” 3 metres sobre cel”, són “films” que venen la violència com al sexy i atractiu, alguna cosa que s’ha de cercar, no solament en una parella, si no en qualsevol tipus de relació si esperes “ser algú”. Sèries com “presing cach” que el que mes mola és el de pràctiques mes “hardcore”, i el fet que, apesar d’estar classificat com un programa per a matchoria d’edat, la seua audició és especifica de xiquets d’al voltant de 7 anys que s’aprenen les claus i les mostren en els patis com a assoliments que, realment, anelen la submissió de la resta. Vendre el temor com a respecte és molt dur en un cervell no format.
D’altra banda la literatura i la música com un unic bloc. Que “harry potter” fóra un “betseller” no sorprèn a ningú, però.. “50 ombres de Gray”? Un llibre que ven uns valors tan misogens i masclistes? Un llibre del que ara han fet la versió de l’home i a aconseguit semblant fama com per a rodar una pel.licula? Un llibre en el qual es ven allò de “canviaré” com si en la violència hi haguera algun tipus de romanticisme? Açò demanem nosaltres? Doncs pel que de veu sí, ja que la música actual, el més escoltat, ven exactament el mateix o pitjor.
Després ens trobem amb els videojocs, pantalles que transtornen des de xiquets i a les quals quasi qualsevol jove o xiquet aquesta exposat, cada vegada des d’una edat mes primerenca. Entre els quals Recreen totes i cadascuna de les guerres que ha patit el món, com si no haguera sigut suficient amb viure-les, els que, com el “mortal combat” que solament serveixen per a triar un personatge i matar a l’altre a colps o el “GTA” en totes les seues versions que, la qual cosa aconsegueix és que, durant una estona vives en una realitat fictícia en la qual robes cotxes, demanes els serveis de prostitutes, fas desfases pel carrer i alteres l’ordre públic disparant a qui et creues siga el que vullguem després.
Totes aquestes coses són part de la formació d’ara, i després esperem que es quede en la pantalla o entre les capes del llibre i desgraciadament no aquesta en la nostra mans controlar que tota aquesta educació es plasme a l’hora d’establir relacions en el col·legi com les quals desenvolupen l’acoso. En les nostres mans està el demanar una altra cosa al mercat, està canviar els valors de venda i de vida, està intervenir les hores d’exposició.
sembla ser que ningú comença; que tots és conmformen i que la solució és retornar-la igual de forta.
Calen heroïnes i herois del pati
Aquest vídeo tracta sobre heroïnes i herois al pati per a resoldre els problemes que hi han.
Ix gent molt coneguda com Rubén (Rubius) o Edurne dient que es necessiten gent per parar les peles al patí del col·legí com els mediadors de quasi tots els col·legis, es una organització que es diu «Save The Children» aquesta empresa actua contra el assetjament escolar.
Es dona a reforçar a aquelles persones que sofreixen aquest tipus de assetjament, i es impulsa a persones a que ajuden a acabar amb la discriminació.
La meua opinió es que esta molt bé això de intercedir als patis sobre els problemes que hi han i solucionar.
Calen heroïnes i herois del pati
Aquest vídeo tracta sobre el herois i heroïnes que hi han al pati per a resoldre problemes entre la resta dels xiquets.
En el vídeo eix gent molt coneguda com Rubén (Rubius) o Edurne dient que necessiten persones per a parar la violència als patis dels col·legis. En alguns col·legis i instituts ja hi han grups de mediació. El que hi hagen grups de mediació es necessari per a que hi haja una bona convivència al centre i si alguna persona rep insults dels altres companys o pot contar i s’intentarà resoldre el problema. També hi han empreses com « Save The Children» que actua contra l’assetjament escolar.
La meua opinió personal del vídeo es que està molt bé que hi haja un grup d’alumnes que ajuden als xiquets, i quan hi haja una baralla que separen a les dues persones. També pense que és molt millor resoldre els problemes parlant que gastant la violència. Si no hi hagueren grups de mediació hi haurien molts més problemes i seria més difícils resoldres.
Hola,
en aquest vídeo han parlat sobre el assetjament escolar dels xics i de les xiques.
També tenim alguns consells que ens andat sobre quan tinga’m un problema sobre el assetjament escolar com per exemple: cridar quan algú te este assetjant, ajudar al que le esta passant etc.
També eixien coneguts com Rubén (rubius) i Edurne dient que es necessiten gent per a dissolver problemes de la gent.
Aquest vídeo ens ha paregut molt bo perquè moltes persones ens ensenyen com es el assetjament escolar i com parar-lo perquè no es bo per a ningú i ningú te dret ha ser molestat o insultat per alguna persona que vol pegar-se per diversio o per a desmostrar algo aquest video ens a ajudat a com disultver els problemes del pati.
El tema d’ aquesta entrada es l’assetjament escolar. L’ idea d’aquest vídeo ens ha agradat, pero el video no, també el moment que ens ha cridat l’atenció ha sigut en el que Edurne “ la cantant “ amb la xiqueta i han trencat una copa. Em triat l’entrada perquè per el títol ens pareixia interesant. Una de nosaltres ha tingut experiencia, perquè al institut al que estem hi ha un equip de mediació , i va participar.
Al principi del video anomenen una serie de coses, que es l’assetjament escolar: es amenaçar, insultar, excluir del grup, llevar-li el seu material, pegar, espentar, despreciar, humillar, tirar-li coses, deixar mensajes mals a les xarxes socials, burlarse del seu cos, extorcionar-li… L’assetjament escolar és violencia.
Després ix una baralla al pati, on una xiqueta dona un crit cridant a profesors i altres alumnes intentant així evitant que és barallen. La noia diu:” no perqué demanes ajuda per a evitar un conflicte has de ser chivato/chivata, simplement estàs ajudant a solucionar un problema”.
La conclusió que nosaltres traguem d’aquest vídeo , és que l’assetjament escolar no és bó, no esta bé, no hi ha que tractar mal als teus companys ni ha ningú, i si et trobes amb una baralla o conflicte intenta solucionar-lo amb parules no amb violencia o demanar ajuda i no et quedes parat.
Bon dia,
he decidit comentar aquesta entrada perquè es un tema que com a adolescent me m’arriba molt.
Aquesta entrada m’ha resultat molt emotiva, original i una xicoteta empenta a aquelles persones que ho veuen i no s’atreveixen a parlar. Estic molt d’acord en que si junts intentem ajudar i no ens callem pot ser de molta ajuda per a la persona que patix assetjament escolar , ja que si tots callem col-laborem en la por de qui ho patix i potenciem l’assetjament.
Encara que pense que la la por de la persona que ho patix és el que més ho potencia , ja que de tanta por que tenen , no es deixen ajudar .Tenim un clar exemple en el llibre de «La por que no s’acaba mai» quan el protagonista no deixa que l’ajuden, quan decideix contar ho al seu amic i el diu que no se’l diga a ningú o si no s’enfadaria am ell i li deixaria de parlar, o quan veu que la seua professora s’està donant conta i dissimula que no pasa res, que son els seus amics. Asi que, és clar que tant el nostre silenci com la seua por son una ajuda a aquelles persones que maltracten.
Per altra part , pense que aquelles persones que maltracten solen ser persones insegures que volen destacar d’alguna manera i ho fan maltractant a altra persona que veuen més débil que ells , per a agradar a la gent i tenir un grup d’amics i la veritat és que m’indigna molt que ho aconseguisquen, m’indigna molt la mentalitat de la gent que està encantada amb els “malotes” i que quan els veuen pegar a una altra persona més dèbil pensen “madre mía, què crac” o coses per l’estil.
no vull per a res llevar-los la culpa als que maltracten però no vull oblidar aquelles persones que animen als maltractadors dient-los que fan bé, perquè, jo pense que si el mal tratador estiguera sol , no seria el que és, ja que, al cap i a la fi el maltractador és una persona insegura i dèbil que es cobrix en l’ànim dels seus “amics”.
per últim, pense que ha sigut una bona elecció posar a Edurne en el vídeo ja que és una dona que, personalment, em transmet força i energia.
una salutació.
El vídeo tracta de l’assetjament escolar (bullyng) que es fa als xiquets. Edurne, una cantant que va eixir en Eurovisió, tracta de ajudar a una xiqueta amb el crit Ultra Shout, que simbolitza un crit d’auto ajuda per a que els permeta ajudar en tot el que siga possible. La noia a la primera vegada no ho aconsegueix però Edurne li ajuda a trencar el got i ho aconsegueix.
A nosaltres no ens a passat això, perquè quan anàvem a primaria no sabien res de que fer, quan hi havia un conflicte d’aquest tipus miràvem, com tots els xiquets, no sabíem que fer. Però ara ja tenim un poc d’inexperiència i sabem com resoldre-los sense punys.
La nostra opinió es que això ve molt be per als xiquets de primaria per a educarles, no com a nosaltres que assoles ens deien que no actuarem de males maneres i que els que s’han barallat es demanaren perdó. Cosa que ara, en el Institut no passa. Al institut no esn demanem perdó, parlem del actes que han passat i fem una mediació on els barallats donen explicacions i es posen d’acord.
La nostra conclusió es que si vejem un conflicte al pati o en algun lloc no ens quedem observant, n’hi ha que actuar de bona manera.
Hola sóc Héctor:
He triat aquest vídeo perquè m’ha paregut molt original que els xiquets parlen del
bullying als xiquets.
Jo crec que tots els xiquets, adults etc. haurien de dir si ho saben per a que el xiquet que esta patint que no torne a fer-ho.
Em pareix molt original els vídeos perquè transmeten un missatge contra l’assetjament escolar de manera còmica i original. Utilitzen el perfil de persones conegudes per diversos medis, com per exemple: Edurne, una cantant espanyola molt respectada, li ajuda a una xiqueta a aprendre el “Super grito” que li permetrà avisar als majors quan se li presente qualsevol problema; i El Rubius, un YouTuber amb milions de seguidors d’arreu del món, li ajuda a una altra xiqueta a saber publicar missatges amb rapidesa per a posar-li fi a l’abús a les xarxes. Aquests personatges públics volen ajudar als xiquets a saber defendre’s, no sols a ells sinó també a altres companys que són víctimes de l’assetjament escolar.
Defendre a algú davant d’aquest tipus de situacions és ajudar-li, per això no hem de tindre por a sentir que ens diuen que si ho fem i ho contem a altres adults perquè hi posen algun tipus de solució a aquest problema som uns “xivatos”. Si ens deixarem guiar pels comentaris que puguin dir de nosaltres quan veiem la necessitat de fer el paper d’”heroi del pati” mai seriem capaços de donar aquest primer pas.
La gent segueix a aquella persona que creuen que és més forta, per aquest motiu hem de mostrar-nos segurs del que fem quan estem defenent a algun company o companya de classe. D’aquesta manera, a poc a poc, serem més els qui farem d’“herois del pati”.
Cada vegada hi ha més nens que pateixen assetjament escolar, una autèntica tortura cada dia. Nois i noies que van a l’escola amb por, sense saber què fer, què dir. Em pregunte si per part de l’equip educatiu ha faltat implicació en aquests assumptes, dient que són coses de nens. Hi hauria d’haver un major control per part de pares, professors, policia i dels mateixos alumnes perquè aquestes situacions no es tornen a donar mai.
Moltes vegades som testimonis de la crueltat de l’assetjament, hem vist gent insultar, pegar, escopir … Però quantes vegades hem dit alguna cosa? Crec que hauríem d’ajudar el més feble, no hauríem de callar pel simple fet de fer-nos els guais i deixar que una altra persona seguisca patint. Sobretot hauríem de plantejar si mai hem comés assetjament escolar contra una altra gent (insults, mentides, deixar malament sempre a aquestes persones, enganxar i fer mal en general …) perquè només el simple fet de ser testimoni i no dir res, et fa còmplice.