Un bosc creixent

mosquera_menor

Bosc de sureres al barranc de la Mosquera (Serra d’Espadà, Castelló)

L’any 2004 vaig arribar definitiva a l’Isabel de Villena. A les poques setmanes començà un curs de mediació obert a tota la comunitat educativa, però jo no m’hi vaig apuntar perquè, d’una banda, encara havia de fer meu aquell espai que mirava a la mar, i de l’altra, estava escrivint el primer llibre en solitari, Tot per amor, i necessitava per al projecte les poques hores que em deixava la jornada laboral i la preparació de classes. Amb tot, una taula de les grans de la sala del professorat es va omplir de llibres sobre la mediació escolar, l’assetjament, les emocions, els conflictes… i no vaig poder resistir la temptació d’emportar-me’ls a casa i de llegir-los, l’un darrere de l’altre, amb l’entusiasme de qui descobreix una nova illa en l’oceà, plena de vegetació i de vida.

L’any següent, el 2005, ja em vaig apuntar al curs, i Pilar, la meua companya de valencià, va dir en una de les primeres sessions una frase que se’m va quedar tatuada al cos: “Fa més soroll un arbre caient que un bosc creixent”. De seguida vaig vore clar que l’arbre caient representava el conflicte, la confrontació o la violència, i el bosc que creixia era l’equip de mediació i la xarxa de convivència que anàvem creant a poc a poc, sense pressa però sense pausa. Aquell bosc, que començàrem a plantar a principis del segle XXI, ja porta una dècada creixent a l’Isabel de Villena, i molts dels exemplars han donat uns fruits ben saborosos.

Enguany hem decidit plantar dues varietats noves:

  • les TEI (tutories entre iguals) o, com a mi m’agradaria que es digueren, les TAI (Tutories Afectives entre Iguals), i
  • les OC (persones Observadores de la Convivència).

En les TAI, hem format 50 parelles d’alumnat de 3r i de 1r d’ESO amb l’objectiu que entre els menuts i l’alumnat gran –que seran les Tutores i els Tutors–, s’establisca una relació de cura, d’atenció i de suport afectiu que faça possible que a l’institut les persones vinguen a gust, se senten acompanyades i segures, i patisquen tan poc com es puga.

La persona Observadora serà elegida per cada classe, juntament amb la Representant (o Delegada en la denominació tradicional). L’OC tindrà com a paper fonamental estar atenta a l’ambient socioafectiu de la classe i també ajudar els companys i les companyes en els conflictes que hi puguen sorgir (per exemple, en el grup de whatsapp). És molt important deixar clar que l’OC no és una amiga o amic del professorat, ni un acuseta o una delatora (xivata). La seua tasca tampoc no consisteix a dir si la classe està bruta o neta, o si el grup és molt parlador en determinada matèria –això ho ha de fer el professorat–; l’OC està per a ajudar els companys i les companyes que ho necessiten.

Tant les persones tutores com les observadores estaran atentes als problemes d’integració –al possible alumnat marginat–, i ajudaran en la prevenció dels conflictes mitjançant mediacions informals o detectant els conflictes en la primera fase, quan encara no han esclatat. Per a poder fer tot això, l’equip de mediació donarà una formació específica on es treballaran tècniques de resolució de problemes i habilitats socials com l’empatia, l’escolta activa, l’assertivitat, etc.

I ja per acabar, voldria compartir unes quantes certeses. La primera és que, després d’anys de formació amb l’alumnat del Villena, sabem que l’institut està ple de joves amb recursos i habilitats socials per a respondre als conflictes amb les paraules, i no amb els punys. La segona, és que sabem, perquè l’experiència d’altres centres així ens ho confirma, que les intervencions vertaderament efectives han de vindre no solament de dalt (del professorat, del cap d’estudis, de direcció…), sinó de baix (de l’alumnat mateix). En tercer lloc, som conscients que anem una miqueta a contracorrent i que no està molt de moda cuidar de les altres persones; més aviat ho està mirar-se el melic i cuidar-se només a un mateix. I finalment, veiem clar que estem encomanant-vos una tasca tan difícil que ni nosaltres, professores formades, duem a terme adequadament en els nostres cercles.

I totes aquestes certeses, que en algun cas són dificultats, ens porten al mateix lloc: al convenciment que són necessaris –i imprescindibles– com més ulls millor, i com més mans millor, per aconseguir que el bosc que estem plantant continue creixent i donant fruits. És el vostre torn, perquè aquest també és el vostre bosc.

3 comments

  1. Sheila Becker i Carla Becker.

    Bon día.
    Aquest comentari és el primer que hem fet en aquest curs. Hem triat aquesta entrada perquè ens agrada i ens pareix interessant el tema de mediació. Tenim experència sobre aquest tema perqué quan anavem a sisé vam pertanyer al grup de mediació de la nostra escola. Anem a parlar sobre la nostra opinió del text i dels arguments que tenim.

    Aquest tema de la mediació ens ha agradat molt perquè el text del bosc creixent parla del conflictes que a vegades tenim i ens pot ajudar a com aprendre a resoldre’ls. Ens ha impactat molt perquè mai l’ havíem vist explicat de aquesta manera i ens ha resultat innovador. Si empatizem de veritat sabrem com els passen els xiquets de malament en realitat. El tema de mediació no és una cosa que l’ hagam tratat molt a fons; però si que ens agrada i ens agradaria en un futur, solucionar els petitos conflictes que a vegades hi ha. En molts casos, no ens adonem de que esta passant el assetjament escolar, fins que el vem millor, amb claritat.

    Ja són molts els xiquets que sufreixen assetjament escolar a la nostra societat, però també són molts els que s’ han solucionat gràcies a grups de mediació com aquestos. Si luchem tots junt per un món sense conflictes, el conseguirem.

    Atentament: Sheila Becker y Carla Becker.

  2. Angela Becker

    Bona vesprada a tots i a totes.

    He triat aquest tema ja que em pareix molt interessant a la vegada que proper a mi. Fa dos anys, al col·legi Blasco Ibañez, jo amb altres companys que també són d’aquest institut vàrem formar part de la mediació. Per a resoldre conflictes sense la necessitat d’arribar a la violència, el col·legi va crear com si fóra un grup en el qual un nombre considerable d’alumnes de cada classe es tornaven i s’encarregaven de mediar amb els seus companys quan hi apareixia un conflicte a l’hora del pati. Durant l’any que va durar aquest període de mediació vaig gaudir molt i vaig aprendre sobre com tractar aquests tipus de conflictes el dia de demà.

    Aquest tema sincerament m’ha agradat molt. El text sobre el «Bosc creixent» tracta sobre l’assetjament escolar i els conflictes que es produeixen diàriament en molts instituts o col·legis de tot el món. Jo havia escoltat parlar sobre aquest tema, a més, he format part de la mediació, però mai l’havia vista d’aquesta manera. Em pareix molt innovador i molt eficaç que hi haja blocs o pàgines web per combatre aquestos assetjaments diaris.

    Ja són molts el xiquets que pateixen assetjament escolar, així doncs, cal fomentar la mediació per a que xiquets que tinguen por de parlar sobre aquestos temes amb la seua família, tinguen l’ajuda i el suport de companys per a solucionar-ho ràpidament.

  3. Lucia Becker

    Vaig a comentar aquest vídeo perquè em pareix interessant la forma en que explica la mediació, ja que aquest es el meu segon any en el grup de mediació a l’institut. L’any passat ens varen explicar moltes cosses sobre el que fer en un conflicte i vaig aprendre moltes coses, però aquest any he volgut repetir perquè sempre es aprèn alguna cosa nova.

    A l’institut aquest any han fet cosses noves, diversos grups com el TAI, que em pareix molt interessant per als xiquets nous de primer d’ESO ja que per a d’ells es un gran canvi del col·legi a l’institut. I es poden sentir inferior i amb l’ajuda del seus tutors (els alumnes de 3 d’ESO) poden parlar amb ells i donar-lis una atjuda.

    I un altre grup es l’OC, em pareix mol bé aquesta proposta, perquè en totes les classes o quasi totes n’hi han conflictes, algun alumne marginat… Aleshores l’observador de convivència pot parlar amb qui esta afectat i port fer alguna cosa perquè s’arreglen els problemes, a més pot avisar al professor perquè ell intervinga, també l’OC te que ser una persona en qui es puga confiar i contar-li els problemes.

    Ami totes les noves propostes em pareixen molt bé, perquè aixi en els anys que estem a l’institut la convivència entre els alumnes i professor van a ser molt agradable, sempre que cadascú pose de la seva part i faja el que puga perquè no hi hagen conflictes. Ami la mediació m’ha ajudat molt dins i fora de l’institut, perquè vaig tindre un conflicte amb una persona molt important per amí i després d’un més sense parlar-nos vaig decidir que deurien parlar les cosses i les varem parlar i tot es va arreglar, també per el conflictes amb el meu germà, i amés per a com actuar si veiem algun assetjament i fer-me entendre moltes coses del bullying i molts temes que em parlat.

    Jo espere que mai l’equip de mediació desaparega perquè la veritat es un d’els millors grup que he per-tingut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s