Stop Diverfòbia 2015-16
Ɵ T’han insultat alguna vegada per no comportar-te (o ser) com se suposa que ho ha de fer un xic o una xica? Maricó, guarra, marimatxo, foca, gordo, travelo… Ɵ Has sentit alguna vegada que no encaixaves? Ɵ Has maleït en alguna ocasió no ser com les altres persones? Ɵ Els insults i les crítiques t’han portat a desitjar voler ser “normal”? Ɵ Has volgut lluitar alguna vegada contra la “normalitat” però t’has sentit a soles i sense saber què fer?
Ɵ Si has contestat que sí a alguna d’aquestes preguntes, potser t’interessa assistir a la segona reunió del grup Stop Diverfòbia el proper dimecres 3 de juny (Saló d’actes, 13.30).
“Homofobia en las aulas 2013: ¿Educamos en la diversidad afectivo-sexual?”. COGAM
Estudi a partir de 5272 enquestes realitzades en instituts de la comunitat de Madrid en 2012-13. Alguns resutats:
- El 80% de l’alumnat oculta la seua orientació sexual en classe per por al rebuig.
- 1 de cada 10 estudiants que han revelat la seua orientació sexual, pateix agressions físiques homofòbiques en el seu centre educatiu, tres vegades més que entre els qui decideixen mantenir-la oculta.
- Quasi 1 de cada 4 alumnes/as (el 21,5%) creu que patiria rebuig si “isquera de l’armari” i només el 15,5% considera que rebria el suport de la resta de la classe; 63% no sap què esperar.
- El 42% de l’alumnat enquestat opina que el professorat mostra una preocupant passivitat davant comportaments homófobos en l’aula, percepció que arriba a un 53% entre l’alumnat LGB.
“Acoso Escolar Homofóbico y Riesgo de Suicidio en Adolescentes y Jóvenes LGB”. COGAM I FELGTB. 2012.
Investigació estatal amb joves de 12 a 25 anys que han patit AEH. 653 enquestes en 129 localitats de 44 províncies i Melilla. Principals resultats:
- El 57% de l’assetjament escolar homofòbic s’inicia entre els 12 i els 15 anys. El 23%, abans d’arribar a l’ESO.
- El 49% ha patit l’assetjament escolar homofòbic diàriament o freqüentment.
- El 69% va patir l’assetjament durant més d’un any.
- El 90% ha patit l’assetjament escolar homofòbic de part d’un company baró i l’11%, d’un professor.
- El 42% no va rebre ajuda de cap tipus en el seu centre educatiu. Solament el 19% va rebre ajuda del professorat.
- El 82% no va informar de l’assetjament escolar homofòbic en la família.
- Del 18% que sí que ho va fer (més el 10% que va ser descobert pels seus familiars), el 27% no va rebre cap suport i el 73% sí (fonamentalment de la mare).
- El 43% dels qui van respondre l’enquesta, va arribar a plantejar-se el suïcidi (el 56% contínuament o durant molt temps; el 27% de forma persistent en el temps).
- Entre els qui van experimentar ideació de suïcidi, el 81% va arribar a planificar-ho, el 40% amb detalls. Això significa que el 35% de les i dels joves que van patir assetjament escolar homofòbic van arribar a planificar el seu suïcidi.
- Dels qui van idear el suïcidi, el 40% va arribar a intentar cometre’l en una o diverses ocasions. És a dir, el 17% de les i els joves que pateixen assetjament escolar homofòbic arriba a atemptar contra la seua vida.
- Estem parlant de víctimes que senten humiliació (63%), impotència (60%), ràbia (59%), tristesa (59%), incomprensió (57%), solitud (53%), vulnerabilitat i aïllament (50%). Però sobretot desesperança (66%).
Els punys no parlen 
Hola vaig a comentar el primer vídeo ja que l’altre no l’he vist.
En el vídeo apareix dos xics que es volen besar però que ningú el veja perquè tenen molta vergonya.
Després hi han una pinya de xics que es burla de la gent que és homosexual, osiga que són homòfobs perquè insulten a la gent de que és homosexual. A l’hora d’anar a classe, en el saló d’actes, els mateixos xics d’avans es tornen a riure dels xics que es volien besar davant de tota la classe, però, la classe no reacciona malament, sinó bé. Els xics de la classe es posen de peu agafant-li la mà al qui tenia al costat fins a que un xic dels que se burlaven es va quedar a soles. Finalment els dos xics es queden orgullosos de la seua classe.
La meua opinió és que passe el que passe no tingues vergonya del que estas fent i tampoc del que estiguen fent a altre, demostra que eres el seu amic i ajuda-li perquè segur que si alguna vegada et passa a tu ell te ajudara en el que faja falta. M’ha agradat molt el vídeo perquè et poses en la pell de l’altre i això és molt sentimental i fantàstic que un amic de veritat t’ajude a comprendre que tu no estas a soles en aquest món. Aquest vídeo el recomane a totes les persones que vulguen saber que es la diverfóbia.
Hola, vaig a comentar el primer vídeo.
En el vídeo apareixen dos xics que s’en donen les mans a escondides de la gent perquè tenen vergonya i no volen que ningú els veja però mentre se estaven agafant-se de les mans aparegueren uns xics i s’en varen burlar. Al hora de anar al l’institut en el saló de actes s’en varen riure els mateixos xics de abans però altre xic s’en va alçar i li va donar la ma i després tots s’en van alçar i s’en varen donar les mans. Finalment els xics s’en varen quedar orgullosos de la seua clase.
La meua opinió es que no s’en devien de burlar de ningú perquè cada e es como es, i que eixes persones no tenen vida social que a soles s’han de posarse amb la gent.