Bullying (sessió 6)

Ací pots vore el reportatge sencer a TV3

Acta de la sisena sessió de Mediació del curs 2014-2015. 11 de febrer de 2015.

Persones Assistents:

26 persones.

18 alumnes. 1A (9), 1B (4), 1C (1), 2A (2), 2B (1) i 1r BAT (1). 5 professores: Anna Frias, Pilar Soto, Rosa Sanz, Àngels Martínez, i Rosa Sanchis. 3 professors en pràctiques: Paco Colomer, Nerea Verde i Lucia Navarro.

Horari: 15.00 h a 17 h

Lloc: Saló d’actes.

Ordre del dia:

  • Mediació entre la directora i la classe.
  • Documental Bullying («30 minuts» a TV3, Roser Oliver i Lluís Armengol, 2015)

Desenvolupament de la sessió

Es llegeix l’acta anterior i s’aprova.

Pel que fa al primer punt del dia, Mireia i Alejandra expliquen, a petició de Cati, la mediació que feren entre la seua classe, 1rB, i la directora. Les professores les feliciten perquè és la primera vegada que es fa una mediació, al nostre centre, entre el professorat i l’alumnat.

Després veiem el documental emés en el programa «30 minuts» de TV3, que afirma que prop d’un 4% dels alumnes catalans de Secundària consideren que han patit episodis greus d’assetjament escolar, i mostra testimonis d’adolescents que han patit o han provocat bullying.

Abans de comentar el reportatge en gran grup, cada persona escriu en un full, de manera anònima, el que ha pensat o sentit, o algun fet relacionat amb el tema. En acabar, comencem el debat.

En aquest, les idees que apareixen són les següents:

– Els motius per a l’assetjament són diversos. Un d’ells és sentir-se fort i poderós. Un altre és la necessitat de ser popular. Per exemple, Alexis, un dels assetjadors, declara:

Si pegas a alguien o lo burchas y ves como que se encoge el chico, tú te sientes poderoso encima de él, que puedo contigo y contigo y contigo, y te sientes bien, que puedes con las personas, que te tienen miedo. Y ese miedo, verlo en los ojos de las personas, a mí me gustaba mucho antes; era como una adicción para mí.”

Els pares d’Alexis s’havien divorciat i a ell li feia ràbia saber que els altres eren més feliços que ell, o que treien millors notes, i per això els amargava la vida.

La nostra Sandra explica molt bé que tindre problemes personals o familiars no significa que hages de pagar-ho amb els altres.

– Els assetjadors mai actuen sols, sinó que solen fer-ho en companyia de les seues amistats perquè així, si la víctima es revolta, tenen ajuda. I també els dóna molta força sentir que la meitat de la classe els recolza. Lorenzo explica molt bé que les persones poden actuar de manera violenta quan estan en grup però després no ho fan si estan soles.

– Algunes de les víctimes se senten culpables de l’assetjament i arriben a pensar que, si els peguen, potser és la manera que tenen els assetjadors de demostrar que els importa una mica. «Si em peguen, existisc» deia Lucia.

Un dels efectes del bullying és la pèrdua de l’autoestima, com molt bé relata Pau, del nostre equip de mediació. Un dels xics assetjats del documental explica:

Em veia apartat, em veia una merda. Gràcies al bullying m’han fet sentir com una merda. No valc res, no sóc suficientment bo per a entrar en un grup… I aquest tipus de coses m’han anat perjudicant fins al punt que jo em crec una merda.

L‘ajuda de persones que ens estimen és fonamental per a recuperar l’autoestima danyada.

Una de les coses més dures per a qui és assetjat és no rebre l’ajuda o el suport de ningú. Carla, una xica del documental, conta que el que més li va doldre va ser que ningú la defensara ni li enviara cap missatge de suport. Ella entenia que no ho feren públicament però podrien haver-ho fet en privat.

A l’adolescència és molt important formar part d’un grup, com molt bé explica la nostra Elena, i amb aquest objectiu molta gent assetja, aguanta l’assetjament o presencia situacions de violència sense actuar-hi.

Hi ha moltes causes per a no fer res davant de l’assetjament. Una de molt important és que no volem ser nosaltres les víctimes. I una altra és la por. En aquest sentit, el testimoni del raper Santaflow és molt important perquè ell va ser assetjat quan anava a l’institut i ara és un cantant d’èxit amb milers de seguidors. Ell explica que una persona valenta no és qui no té por, ja que això és més aviat de persones estúpides; valent és qui, malgrat la por, fa les coses.

Una altra causa per a no actuar és considerar l’agressió com una broma. El que està clar és que per a ser considerat així, ha de divertir les dues persones, no només una d’elles.

– Actualment és molt comú l’assetjament a través d’internet. Aquest permet l’anonimat i, per tant, dificulta que cada persona es faça responsable del seu tros de violència. Precisament quan molta gent assetja, és com si la responsabilitat es dividira i un tinguera molta menys culpa que si actuara en solitari.

El que hem de fer si no podem o no volem actuar davant d’un assetjament és denunciar-ho a altres persones que sí que poden actuar.

I si som nosaltres les persones assetjades, no hem d’aïllar-nos sinó queixar-nos i demanar ajuda. Per a expressar la nostra protesta poden ser molt útils els missatges jo.

L’escola ens dóna exemples positius i negatius per a combatre la violència. És molt positiva la reacció de la professora de Llançà que, davant de l’enquesta que es va fer perquè la gent votara qui era la més «guarra» de l’institut, ho va denunciar als mossos i va reunir tot l’institut al saló d’actes de la casa de cultura per a dir-los que sentia vergonya de l’alumnat del seu centre. Altres experiències positives són les parelles entre l’alumnat de Batxillerat i el de primer d’ESO. Aquesta proposta ens sembla molt bona i ens la volem copiar.

– Assetjar dóna poder, i sentir Alexis o altres assetjadors ens fa creure que és possible canviar i deixar de ser violent. Ell reconeix el dany causat, és capaç de mirar-se dins i de contar-ho. I el seu testimoni ens ajuda i ens apodera. Per això un dels objectius del nostre equip de mediació és aconseguir que les persones connectem amb el nostre poder personal i ens apoderem sense haver de fer mal a altres persones.

Tanquem la sessió formant un cercle amb les mans juntes, sentint el poder positiu que dóna formar part de l’equip de mediació i la felicitació per la feina ben feta.

Anuncis

5 comments

  1. pablo thomnson

    En aquest video sal el bullying es práctica que deuria de ser penalizada i perseguida per que si esta prohibida i no es fe res no serveix. Jo crec que o fan per que tenen problemes i que al no poder afronta-les com ells no son feliços necessiten a algú per a culpar lis per que creen que si fan ixo van a ser millors i no lo que fan es que tot el mon li tema i no se li acosten per que tots li te por , i crec també que es per una falta d’atenció o de afecte durant ese temps o la seua infància i per ixo t6en que culpar a algú per tot el mal que a patit però en lo que no pensen es el mal que fan per que hi ha gent com la que eixia en el vídeo que se han suïcidat per que no podien mes com Carla que no va poder resistir als abusos.
    I a que conscienciar a la gent que fa bullying

  2. alba becker

    hola soc alba el video del bullying esta molt be perque hi ha gent que ha reflexionat molt sobre el que a fet a altrex alumnes y pense que tot aixo del bullying se te que parar como siga no esta be fer aixo normalment la gent que fa bullying e gent amb problemes en casa y les fan mal a altres xics o xiques inferiors a ells sol per a sacar eixa rabia que tenen.

    pero tenen que pensar en les altres persones aixo te que ser un infierno perque laltra persona moltes vegades se sent como una merda i tots al seu voltant moltes vegades pases dells o elles i crec que wixes persones que sufren bullying tenen que dirlo no se poden quedar callades sin dir res perque si no se ira fent mes gran i mes gran i nunca parara.

    espere que totes eixes personen que fan bullying se den cuenta de que estan fent a eixes persones que no tenen culpa del que les pase a les altres .

    buenooo un saluddoo de albbaaa beckerrrrrrrrrrr

  3. Pau Kollontai i Adrian Zetkin

    Hola anem a comentar aquest vídeo que ens a impactat molt a mi i a Adrian Zetkin perquè passaven moltes coses sobre el bullying ja al que li han fet com als que no.
    En el vídeo ixen varies persones als que li han patit i als que han fet.
    La gent que a volgut ajudar-lis han fet un programa per a fer possible l´ajuda als que ho necessiten.
    Hi havia una xiqueta que anava al institut però com li feien
    bullying es va suïcidar. La xiqueta es cridava Carla Díaz. La seua mare va patir molt perquè la volia molt. Li van fer un homenatge que es que li han fet una estàtua que esta en la platja de Gijón a on es va a suïcidar.

    Nosaltres pensem que si nosaltres patirem bullying no sabríem que fer. Ens a agradat molt el vídeo

  4. Retroenllaç: Els punys no parlen 2014-15 | Els punys no parlen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s