Vius se’ls emportaren, vius els volem!

L’IES Isabel de Villena, amb el suport d’Amnistia Internacional, va fer una acció creativa per a donar suport als 43 estudiants desapareguts a Mèxic #Ayotzinapa.

6 comments

  1. Luismi de Gouges

    Vius se’ls emportaren, vius els volem
    Aquest vídeo tracta sobre un conjunt de gent que fa una protesta sobre un assassinat
    que es va cometre a Mèxic per part d’un alcalde injust i que va matar a molts estudiants.
    No solament mataren sinó que varen segrestar als restants i a dia de hui no han aparegut.
    Jo vaig participar en aquesta protesta per a ajudar a amnistia internacional i ajudar a les
    famílies dels desapareguts a que no patisquen per culpa de la tirania d’un alcalde que es
    comporta com un dictador.

  2. Rubén Goldman

    Aquest vídeo es com una broma per a veure com les persones negres o de altres països diferents als nostres es tomen el tema del racisme en aquest exemple un xic negre te una havia blanca i una persona famosa es burla per a veure la seua reacció havia ella.

    Al principi la escuchen amb molta ràbia però després tant el novii com gent que hi havia a la peluqueria començen a insultar a la xiqueta per lo que ha dit sobre les persones blanques.

    Ami aquest vídeo me ha agradat com es enfadaven i desprès al descobrir que era un broma es començaven a riure diguen que de eixe tema no es jugava.

    Jo es recomane aquest vídeo sobre el racisme i jo crec que tota la gent te respondre així sobre els xiquets o xiquetes que son racistes per que es millor per a tots que no tingam racisme en el mon.

  3. abi beker

    Aquest redacte va de tres alumnes que desapareseren el dia ventisis de septembre del any pasat , estuants de l’escola per a ser maestres rurals de nuchinapa se transladen a iguala , Per a informar sobre una marxa que hihauria el dos d’octubre , cuando ya se retiravan del lugar policies municipals dispararen contra els seus cotxes matando a uno de ells i deixant als demas ferits.

    aquí en el institut IES Isabel de Villena fem una declaracio per a pedirles que nos debolvieran al nostres alumnes vius perque se los habian llevat vivs , tot elinstitut estava gritant molt fot
    “ ¡ os los llevasteis vivos , y los queremos vivos ! “

  4. Retroenllaç: Els punys no parlen 2014-15 | Els punys no parlen
  5. Carles Claramunt

    9 d’octubre de l’any 2017. Pablo Casado, portaveu del Partit “Popular” avisa: “Què no es repetisca la història perquè potser acaben com Companys!”.

    Retrocedim unes quantes dècades en el temps. És el 6 d’octubre de l’any 1934 i el president de la Generalitat Lluís Companys proclama la República de Catalunya, però les coses no queden així: el Tribunal de Garanties Constitucionals -antecedent de l’actual Tribunal Constitucional- condemnaria el 6 de juny de 1935 a Companys i als membres del seu govern a 30 anys de presó i inhabilitació absoluta per càrrecs de rebel•lió, clausuraria el parlament autonòmic, suspendria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, a més a més inhabilitaria alcaldes. Com una mena d’article 155 del moment, el govern republicà d’aquell moment aprovaria les mesures adoptades pel Tribunal i es valdria de la justícia per aconseguir pal•liar una greu i complexa crisi socio-territorial.

    5 anys més tard, i coincidint amb el final de la Guerra Civil espanyola, Lluís Companys -com milers d’espanyols i dirigents de la república (que a pesar que va deixar d’existir en territori espanyol va mantenir les seues institucions en l’exili) – exiliaria cap a França el febrer de 1939 davant l’imminent control de tota Catalunya per les tropes de Franco. el 16 d’agost d’aquell mateix any, Companys seria capturat a França per la Gestapo a petició del govern franquista i traslladat a Espanya -al costat d’una llista de 800 persones- 13 dies més tard, on seria torturat, sotmés a un consell sumaríssim de guerra –pseudo judici en què es permet una defensa succinta de l’acusat i la pena s’imposa i s’executa de manera immediata, mancant de les garanties constitucionals pròpies de l’Estat de dret), i sent finalment afusellat el 13 d’agost de 1940 en el castell de Montjuïc.

    I ara tornem a pegar una ullada al nostre present.

    És 17 d’octubre i la notícia clama: “Els presidents d’ANC i d’Òmnium Cultural són empresonats per delictes de sedició”.

    La jutge Carmen Lamela dicta presó sense fiança com si “alçar-se com a principals promotors i directors de les concentracions del 20 i 21-S” fóra alguna cosa diferent del que dicta l’article 21.1 de la mateixa Constitució espanyola, en què “es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes” sense que “l’exercici d’aquest dret no necessite autorització prèvia”. En un país democràtic com se suposa que és l’espanyol, manifestar-se –segons la sobirana constitució- és un dret inviolable que no pot ser condemnat si és dut a terme de manera pacífica. Però clar, que hauríem d’esperar d’un tribunal que com si portés una navaixa entre les dents porta sentències ja preparades, imposa i executa penes al moment i condemna als imputats amb delictes que manquen de proves?

    Tant de bo que la justícia actuara amb la mateixa contundència i rapidesa que amb els Jordis davant el govern i els seus casos de corrupció (van haver de passar 10 anys des que es va destapar la trama Gürtel i Rajoy declarara com a testimoni, i no parlem dels famosos “Luís sé fuerte”…), de destrucció de proves (com la trama Púnica) , de vulneració de lleis socials (com el dret a un habitatge i a una educació i sanitat pública i de qualitat) i d’aprovament de violència policial (ja ha passat més d’un mes des de les criminals càrregues policials i tot fa indicar que marxaran impunes). Crec que resulta realment sospitosa l’actitud d’una justícia que no actua justament, ni amb la mateixa mà dura o amb la mateixa rapidesa en tots els seus casos i en tan sols 10 dies, vam poder tornar a constatar els fets.

    27 d’octubre i l’escenari es torna a repetir: “Presó provisional i fiança per a 8 consellers cessats del govern català”.

    La magistrada de l’Audiència Nacional (de nou Carmen Lamela) imputa a 8 exconsellers – ja cessats com a conseqüència de l’article 155- que van participar en el procés sobiranista amb delictes que arriben els 30 anys de presó (sedició, rebel•lió i malversació de fons públics). Era la crònica d’una mort anunciada, puix que la determinació de la jutge a l’hora d’accedir a la petició de presó de la Fiscalia era l’avanç d’un fet anunciat després de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Mentre l’estatut d’autonomia queda suspés i la gestió de la comunitat es du a terme sota la direcció d’una autoritat escollida pel govern l -doncs tot el govern ha sigut cessat- 8 membres del govern segueixen empresonats al costat dels Jordis, a la presó provisional.

    Mentrestant, el president de la Generalitat Carles Puigdemont juntament amb 4 dels seus consellers fugen cap a Bèlgica per a no ser empresonats, mantenint la idea de dur a terme les polítiques de la República de Catalunya des de l’exili i pocs dies més tard de la decisió de la jutge, la Magistrada ordena la crida i cerca nacional i internacional del president i dels seus consellers, que es neguen a acudir a un judici injust i sense garanties de l’Estat de dret.

    Com si es tractara d’un grup terrorista, ara la justícia espanyola demana ajuda a la comunitat internacional per a caçar a un “perillós grup de persones” que com a major dany han complit el seu programa electoral – allò pel que la gent els va votar – celebrant unes votacions democràtiques amb la major rigorositat possible malgrat les traves interposades per l’estat. Un referèndum per i per al poble en què s’establiria segons la voluntat del ciutadà català, les relacions que adoptaria el poble de Catalunya respecte a l’estat espanyol. Una vegada més, un programa electoral queda incomplit i porta amb si l’engany a tot català que amb la seua papereta va dipositar les seues esperances en els valors que va escollir. Però aquesta vegada ningú va incomplir la seua paraula, va ser una altra vegada el govern central qui de nou es va carregar el poder de govern de les autonomies.

    Així doncs, anime a qualsevol persona amb dos dits de front, al fet que analitze i finalment s’adone de l’extrema i perillosa similitud entre dues situacions ja 80 anys distanciades però que es tornen a repetir. Com va dir Jorge Agustín Nicolás de Santayana, qui oblida la seua història està obligat a repetir-la, i és evident que al nostre país això és el que passa. Però l’Estat espanyol no tan sols pretén oblidar el seu passat, sinó que més bé sembla voler repetir-la , i és que fa 80 anys que porta arrossegant-la i la continuarà arrossegant mentre seguica amb actituds d’índoles terroristes, dictatorials, i repressores com les d’aquest tipus. O acàs algú podia imaginar que tornarien a haver presos polítics? La història està tornant-se a repetir i cal evitar el seu avanç, abans que siga massa tard.

    I en el moment en què ens adonem que ens trobem en una democràcia on la justícia no és justa i es vulnera l’estat de dret, on s’aplica la llei entre pinces i on s’executa abans d’escoltar diàleg, començarem a veure als vertaders responsables del trencament del país.

  6. Carles Claramunt

    DEMOCRÀCIA EN BUSCA I CAPTURA

    9 d’octubre de l’any 2017. Pablo Casado, portaveu del Partit “Popular” avisa: “Què no es repetisca la història perquè potser acaben com Companys!”.

    Retrocedim unes quantes dècades en el temps. És el 6 d’octubre de l’any 1934 i el president de la Generalitat Lluís Companys proclama la República de Catalunya, però les coses no queden així: el Tribunal de Garanties Constitucionals -antecedent de l’actual Tribunal Constitucional- condemnaria el 6 de juny de 1935 a Companys i als membres del seu govern a 30 anys de presó i inhabilitació absoluta per càrrecs de rebel•lió, clausuraria el parlament autonòmic, suspendria l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, a més a més inhabilitaria alcaldes. Com una mena d’article 155 del moment, el govern republicà d’aquell moment aprovaria les mesures adoptades pel Tribunal i es valdria de la justícia per aconseguir pal•liar una greu i complexa crisi socio-territorial.

    5 anys més tard, i coincidint amb el final de la Guerra Civil espanyola, Lluís Companys -com milers d’espanyols i dirigents de la república (que a pesar que va deixar d’existir en territori espanyol va mantenir les seues institucions en l’exili) – exiliaria cap a França el febrer de 1939 davant l’imminent control de tota Catalunya per les tropes de Franco. el 16 d’agost d’aquell mateix any, Companys seria capturat a França per la Gestapo a petició del govern franquista i traslladat a Espanya -al costat d’una llista de 800 persones- 13 dies més tard, on seria torturat, sotmés a un consell sumaríssim de guerra –pseudo judici en què es permet una defensa succinta de l’acusat i la pena s’imposa i s’executa de manera immediata, mancant de les garanties constitucionals pròpies de l’Estat de dret), i sent finalment afusellat el 13 d’agost de 1940 en el castell de Montjuïc.

    I ara tornem a pegar una ullada al nostre present.

    És 17 d’octubre i la notícia clama: “Els presidents d’ANC i d’Òmnium Cultural són empresonats per delictes de sedició”.

    La jutge Carmen Lamela dicta presó sense fiança com si “alçar-se com a principals promotors i directors de les concentracions del 20 i 21-S” fóra alguna cosa diferent del que dicta l’article 21.1 de la mateixa Constitució espanyola, en què “es reconeix el dret de reunió pacífica i sense armes” sense que “l’exercici d’aquest dret no necessite autorització prèvia”. En un país democràtic com se suposa que és l’espanyol, manifestar-se –segons la sobirana constitució- és un dret inviolable que no pot ser condemnat si és dut a terme de manera pacífica. Però clar, que hauríem d’esperar d’un tribunal que com si portés una navaixa entre les dents porta sentències ja preparades, imposa i executa penes al moment i condemna als imputats amb delictes que manquen de proves?

    Tant de bo que la justícia actuara amb la mateixa contundència i rapidesa que amb els Jordis davant el govern i els seus casos de corrupció (van haver de passar 10 anys des que es va destapar la trama Gürtel i Rajoy declarara com a testimoni, i no parlem dels famosos “Luís sé fuerte”…), de destrucció de proves (com la trama Púnica) , de vulneració de lleis socials (com el dret a un habitatge i a una educació i sanitat pública i de qualitat) i d’aprovament de violència policial (ja ha passat més d’un mes des de les criminals càrregues policials i tot fa indicar que marxaran impunes). Crec que resulta realment sospitosa l’actitud d’una justícia que no actua justament, ni amb la mateixa mà dura o amb la mateixa rapidesa en tots els seus casos i en tan sols 10 dies, vam poder tornar a constatar els fets.

    27 d’octubre i l’escenari es torna a repetir: “Presó provisional i fiança per a 8 consellers cessats del govern català”.

    La magistrada de l’Audiència Nacional (de nou Carmen Lamela) imputa a 8 exconsellers – ja cessats com a conseqüència de l’article 155- que van participar en el procés sobiranista amb delictes que arriben els 30 anys de presó (sedició, rebel•lió i malversació de fons públics). Era la crònica d’una mort anunciada, puix que la determinació de la jutge a l’hora d’accedir a la petició de presó de la Fiscalia era l’avanç d’un fet anunciat després de l’empresonament de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. Mentre l’estatut d’autonomia queda suspés i la gestió de la comunitat es du a terme sota la direcció d’una autoritat escollida pel govern l -doncs tot el govern ha sigut cessat- 8 membres del govern segueixen empresonats al costat dels Jordis, a la presó provisional.

    Mentrestant, el president de la Generalitat Carles Puigdemont juntament amb 4 dels seus consellers fugen cap a Bèlgica per a no ser empresonats, mantenint la idea de dur a terme les polítiques de la República de Catalunya des de l’exili i pocs dies més tard de la decisió de la jutge, la Magistrada ordena la crida i cerca nacional i internacional del president i dels seus consellers, que es neguen a acudir a un judici injust i sense garanties de l’Estat de dret.

    Com si es tractara d’un grup terrorista, ara la justícia espanyola demana ajuda a la comunitat internacional per a caçar a un “perillós grup de persones” que com a major dany han complit el seu programa electoral – allò pel que la gent els va votar – celebrant unes votacions democràtiques amb la major rigorositat possible malgrat les traves interposades per l’estat. Un referèndum per i per al poble en què s’establiria segons la voluntat del ciutadà català, les relacions que adoptaria el poble de Catalunya respecte a l’estat espanyol. Una vegada més, un programa electoral queda incomplit i porta amb si l’engany a tot català que amb la seua papereta va dipositar les seues esperances en els valors que va escollir. Però aquesta vegada ningú va incomplir la seua paraula, va ser una altra vegada el govern central qui de nou es va carregar el poder de govern de les autonomies.

    Així doncs, anime a qualsevol persona amb dos dits de front, al fet que analitze i finalment s’adone de l’extrema i perillosa similitud entre dues situacions ja 80 anys distanciades però que es tornen a repetir. Com va dir Jorge Agustín Nicolás de Santayana, qui oblida la seua història està obligat a repetir-la, i és evident que al nostre país això és el que passa. Però l’Estat espanyol no tan sols pretén oblidar el seu passat, sinó que més bé sembla voler repetir-la , i és que fa 80 anys que porta arrossegant-la i la continuarà arrossegant mentre seguica amb actituds d’índoles terroristes, dictatorials, i repressores com les d’aquest tipus. O acàs algú podia imaginar que tornarien a haver presos polítics? La història està tornant-se a repetir i cal evitar el seu avanç, abans que siga massa tard.

    I en el moment en què ens adonem que ens trobem en una democràcia on la justícia no és justa i es vulnera l’estat de dret, on s’aplica la llei entre pinces i on s’executa abans d’escoltar diàleg, començarem a veure als vertaders responsables del trencament del país.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s