El gat i el ratolí

“Tanqueu els ulls i imagineu que esteu caminant per una vorera molt llarga. Al final del carrer, arribeu a una vella casa abandonada i no podeu evitar entrar-hi. La porta s’obri, grinyolant, i recorreu amb la mirada l’interior d’una habitació fosca i buida. De sobte, una estranya sensació comença a envair-vos. El cos comença a tremolar-vos i noteu que us aneu fent cada vegada més xicotets. A poc a poc, deixeu de vore el carrer perquè la finestra queda molt alta i continueu minvant fins al punt que el sostre sembla el d’una catedral, de tan lluny com queda. Noteu ara que canvieu de forma. El nas se us allarga i el cos se us ompli de pèl. Us adoneu que esteu de quatre potes i aleshores compreneu, amb horror, que us heu transformat en un ratolí.

Amb el nou estat, mireu l’habitació. Us heu arraconat en un extrem de l’habitació i veieu moure’s la porta lleugerament. Ha entrat un gat que mira al seu voltant molt lentament, amb indiferència. De sobte us veu, el seu cos es tensa i es dirigeix cap a vosaltres. Sentiu els batecs del vostre cor, us costa respirar i noteu la fredor de la paret amb la qual us voleu fondre, sense aconseguir-ho. Mireu el gat i ell us mira a vosaltres, mentre avança, amenaçadorament…

Què sentiu? En aquest precís instant, quines alternatives teniu? Què decidiu fer?

Just en el moment en què el gat es disposa a llançar-se sobre vosaltres, el seu cos i el vostre comencen a  tremolar. Sentiu que us transformeu novament, però aquesta vegada creixeu. El gat sembla fer-se més i més xicotet i canvia de forma fins a convertir-se en un ratolí. Us mireu les potes i veieu, amb satisfacció, que ara vosaltres sou un gat.

Com us sentiu ara que sou més grans i ja no esteu acorralats? Què us sembla el ratolí? Sabeu què sent? Què decidiu fer amb ell?

Abans de poder fer-li res, comença de nou la metamorfosi i a poc a poc aneu recuperant la forma humana. El ratolí també torna a ser un gat i passa pel vostre costat fregant-se mimosament amb la cua en la vostra cama. Eixiu de la casa, obriu els ulls, i deixeu que el solet us escalfe la cara una estona.”

 

Sentir-se ratolí, o sentir-se gat, és només una de les moltes formes de violència que podem experimentar o provocar. Però n’hi ha d’altres motivades per l’enveja, per la intolerància, pel desconeixement o la por al que és diferent, per models de masculinitat o feminitat caducs… L’objectiu de la mediació escolar és previndre aquestes violències que, com no podia ser d’altra manera, també es reprodueix a l’escola, i aprendre a resoldre els conflictes de manera constructiva.

No direm res nou si afirmem que la violència és un model inhumà de comportament, insolidari, injust i negador de l’altr@ com a legítim i igual. La mediació escolar sorgeix als USA a finals dels 60 i a poc a poc ha anat estenent-se a casa nostra, convivint amb altres maneres d’acostar-se al conflicte. Per a una part de la comunitat educativa, la conflictivitat és culpa d’un grup d’alumnes que cal controlar amb mesures disciplinàries. La introducció de programes de mediació i de resolució de conflictes aporta nous recursos, tant a l’alumnat com al professorat, per a previndre la violència.

Però la vertadera meta, si el que volem és formar persones compromeses amb el món, és la implicació de la comunitat educativa en un món més just mitjançant la pràctica de la no violència activa i el conreu de la pau. El treball cooperatiu, la participació democràtica, l’expressió positiva dels sentiments i desitjos, l’aula pacífica sense jerarquies ni violències… són el camí per a convertir-nos en autèntiques peacebuilding o persones constructores de pau. La democràcia real comença a l’aula, i si el que volem són persones compromeses amb el món que els ha tocat viure, haurem d’ensenyar-l@s.

Anuncis

7 comments

  1. alba becker

    “hola sóc alba i estic comentant el vídeo del gat i el ratolí és el millor vídeo que he vist fins ara m’ha encantat veure com un gat i un ratolí es porten també per que sempre s’ha dit que els ratolins i els gats es portaven molt malament i que el gat es menjava els ratolins però ací tenim un exemple que això és mentida per que açò és súper bonic veure com dos animals que sempre s’ha dit que es portaven molt malament o que un es menjava a l’altre es volen i es cuiden molt poques vegades es veu açò encara que veure açò és un poc rar per que mai es veu però podem veure que es volen que todo0 el món té dret a una segona oportunitat si dos animals es poden voler així i ser tan amics desperquè de dir que es porten molt malament i tot això a qui es pot veure que no inclús que si hi haurà gats que se’ls mengen que els maten i tot això però amb este vídeo es pot veure que sempre no és així espere que pugen molts molts però que molts vídeos d’este estil per que m’encanta és el que ma”

  2. cintia tristan i sandra beker

    Hola som Cintia i Sandra
    Diuen molt que els gats i els ratolins son enemics aferris però en aquest vi6eo el ratolí fa com unes acaricies al gat. Es molt adorable! No se com el ratolí sa pogut apropar al gat perquè se lo podia aver menjat fàcilment. Jo crec que no es veritat que aixo que diuen de que els gats i els ratolins son enemics aferris Peró qualsevol ésser viu pot ser amic de qualsevol

    Nosaltres pensem que tots podem ser amics de tots aunque si gam enemics como dos pobles que han tingut un mal passat perquè les seues famílies eren enemics però al final es poden fer amics, com Romero i Julita. CONCLUSIO :que tots ens podem ser amics

  3. Pau Goldman

    EL GAT I EL RATOLÍ

    El vídeo que acabe de veure tracta de dos animals que sempre han sigut enemics. Eixos dos animals son el gat i el ratolí. El ratolí es posa entre les dues potes davanteres del gat i s’adorm sense córrer perill. Estrany veritat?

    La meva opinió sobre aquest vídeo es que m’ha paregut molt impactant perquè si no haguera vist aquest vídeo no em podria imaginar a eixos dos animals junts.

  4. Jose Mot

    Aquest vídeo tracta de què fins els majors enemics com el gat i el ratolí o el gat i el gos poden fer-se
    molt bons amic com en aquest vídeo que un ratolí estava en un gat i de una forma mil-agrosa no el va matar el gat. A mi em pareix be que es porten be i que no es maten però es molt extrany.

  5. Daniel WOLLSTONCRAFT

    Hola, en aquest vídeo ay unes animals que solen ser enemics (el gat i el ratolí), es pot observar com el ratolí s´acerca al gat per dormir con el, el ratolí se posa de moltes postures diferents i el gat ni s´immuta, no li fa res al ratolí. El ratolí es va restregar per el gat per posar-se cómodo i el gat li agarra i li abraça.

    Jo crec que es unes de les parelles de gats i ratolís que se lleven molt bé comparat amb altres.

  6. Cristian Becker

    Aquesta entrada diu moltes coses…Per quina raó ha de ser l’ésser humà l’únic animal que fa mal als de la seua mateixa espècie? No som, suposadament, socials per naturalesa? Aquest vídeo (i el text que l’acompanya) ens mostra com no necessàriament dos grups/persones han d’estar enemistats per la simple raó de que “sempre ha sigut així”. Tot canvia, i les relacions no són una excepció, ja que com hem pogut vore dos animals de espècies totalment enfrontades es comporten com si foren de la mateixa, fins i tot com si foren família.

    Amb això vull mostrar el fracàs de tots els sistemes educatius que s’han utilitzat al llarg de la història, ja que no han sigut capaços d’eliminar una de les causes més greus i que atempten directament contra la integritat de la persona; la violència. No seria el món millor si tots (o quasi tots) acceptàrem la manera de ser de les altres persones i ens dedicarem a dur una vida normal i pacífica? Jo crec que si.

  7. Retroenllaç: Els punys no parlen 2014-15 | Els punys no parlen

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s