4 comments

  1. RAQUEL KENT

    En aquest vídeo “ escuela inclusiva” parla que no totes les cadires han de ser iguals, per què han de ser totes marrons? Pot haver-hi diversitat. Pot haver-hi un puf, cadires de diferents colors, coixins… perquè el diferent estimula, si és tot igual avorreix, canviem el que és igual.

    Al vore aquest vídeo el primer que he pensat és que normalment pensem que ha de ser tot igual, si fas qualsevol cosa diferent ja no eres normal? No té sentit tots tenim gustos diferent i no pensem sempre iguals per això em pareix molt bona idea vore aquesta entrada, et fa obrir els ulls i pensar: encara que el comú conforta és millor la frase de el diferent estimula. Hem de variar i no seguir la mateixa figura de totes les coses. Mira al teu voltant no tots hem de fer el mateix, canvia i pensa el que vols, no faces el que et diguen.

    Pensa en tu, cadascú pensa, actua i és d’una forma diferent, no canvies la teua forma de ser per moltes vegades que te’l diguen, vesteix com vulgues. Hi ha persones que per com vesteixes, com camines o com actues, es fica amb tu i se’l comenta a altres, no faces cas, tu eres d’una forma i estàs content, aleshores ignora-les.

    • Andrea Du Chtelet

      En el vídeo de aquesta entrada apareix una aula amb una taula i totes les cadires iguals, i després una altra habitació amb tot tipus de seients: una cadira de rodes, uns coixins, una cadira normal, … A continuació de les dos frases que deien que el comú conforta i el diferent estimula.

      Al principi vaig analitzar les frases, i crec que com estem acostumats a sempre el mateix i per això diu que el comú conforta, respecte a la frases ser diferent estimula, al que no fem diàriament, ens crida la atenció. Per això fomenten el diferent, a no fer el que la majoria i ser diferent. No s’ha de fer cas als demés, encara que et fiquen obstacles tu continua capen davant que tu comences un nou estil, i darrere de tu aniran uns altres més i en eixe moment els que es ficaven amb tu, seran els que des de eixe moment et seguiran per anar com tot el món.

      Això de ser diferent o fer coses distintes als demès, fa que et sentes sol, sense ningú que et recolze, segur que tu voldries sentir-te així? Una amiga meua de musica, em va contar que ella es sentia a soles perquè no tenia amigues al col·legi i tot això era per traure millors notes. Ella em va dir que s’havia plantejat l’idea de deixar d’estudiar per a tindre amigues. Jo li vaig convéncer de que aquella idea era una favada. Per què tenia que canviar? Reflexiona si tractes així a les persones i canvia.

  2. Dani Goldman

    Aquest vídeo tracta sobre que no sempre les coses han de ser igual i per a això posen l’exemple d’una classe, que no totes les cadires han de ser igual, hi poden haver cadires de rodes…

    Això és un fet real, perquè si tu tens una cosa diferent, encara que siga divertida, se riuran de tu per ser nova. La gent pensa que si és nou no pot ser bo, ha de ser dolent. En realitat això és una ximpleria, donat que no té raó. Hi ha moltes coses diferents que han sigut bones però pel fet de no deixar-les escoltar-les s’han quedat en roïnes.

    La meua opinió és que açò no es deuria deixar fer, perquè realment no té sentit, una cosa nova, encara que no sàpigues que és, no ha de ser roïna fins que l’escoltes. Crec que la gent fa açò perquè té por ha canviar de les coses que estan acostumats a veure.

  3. Cristian Becker

    La diversitat és bona, però no en tot.

    En aquest vídeo podem observar com, suposadament, tindre totes les taules iguals és motiu d’avorriment i conformitat, mentre que si les cadires son totes diferents, estem estimulant la diversitat.

    Pense que aquesta és una idea realment equivocada per al món en el qual vivim i per al món futur. Vivim en una societat on la discriminació per qualsevol cosa pot aconseguir un poder incontrolable en molt poc de temps, a no ser que hi haja una intervenció ferma del govern o un potent grup que s’opose a aquesta marginació. A més a més, no podem permetre que un futur on tot hauria d’estar perfectament organitzat es corrompa pel simple fet dels gustos de les persones.

    Llance una pregunta: què és millor, totes les taules iguals però molt còmodes o cada taula d’un color diferent on tan sols la meitat son bones per l’esquena i les altres, pròximes a l’horrible?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s