Actua!

Olweus_2001

Per què no actuen els espectadors?

L’any 2012 una adolescent de 16 anys, que havia begut molt, va ser violada pels membres de l’equip de futbol de secundària d’Steubenvill, Ohio. La xica estava semiinsconscient i aquestos la varen portar, durant gran part de la nit, de festa en festa i, entre altres humiliacions, se li pixaren al damunt públicament. Cap persona de les que n’hi havia a les diverses festes va fer res per a evitar-ho, ni tan sols cridar per telèfon anònimament. A la xarxa es van pujar vídeos de l’agressió sexual i també un vídeo d’un conegut dels violadors on es burlava de la xica i del fet.

Per què ningú va fer res? Per què cap dels adolescents i joves que es trobaven a les festes va actuar?
Als USA s’estan duent a terme programes amb joves que intenten promoure la intervenció de l’espectador. Es tracta de cursos per apoderar els joves i trencar el corporativisme masculí. Ensenyen els estudiants a parlar i a prendre consciència que les bromes sobre la violació i la violència sexual real no han de ser tolerades en silenci. Els ajuda a considerar què fer, abans que passen, davant de situacions de violència; també a superar les barreres socials i el temor a intervenir. Es tracta de desenvolupar habilitats i de saber que hi ha moltes opcions quan s’enfronten a aquestes situacions.
Les avaluacions del programes mostren que tenen un efecte molt positiu tant en la voluntat d’intervenir com en els comportaments reals.

Alguns dels factors facilitadors de la violència són aquestos:

  1. El major factor facilitador de la violència és la idea que el comportament és tolerat secretament (Ella volia, a ell li agradava…).
  2. En els xiquets i adolescents barons, la voluntat d’intervenir es basa en si creuen que els seus iguals masculins ho aprovarien o no. El que pensen els altres és més important que les seues pròpies actituds.
  3. Això significa que fins i tot les expressions “menors” de sexisme o homofòbia, com per exemple les floretes, els insults “de broma” (maricó, marimacho…) o els acudits sobre la violació o sobre les persones homosexuals, etc., poden tindre una enorme influència ja que impliquen que degradar les dones (o les persones homosexuals) és acceptable i que la violació o qualsevol altra agressió és cosa de riure.
  4. Aquestes opinions desanimen els espectadors a actuar, ja que pensen que no seran recolzats si actuen contra una agressió o fins i tot poden pensar que ells mateixos es convertiran en víctimes perquè les seues opinions són, suposadament, contràries a les de la majoria. En el cas de l’homofòbia, si es defensa a una persona homosexual, existeix la por al contagi de l’estigma, és a dir, el temor que la gent pense que la persona defensora és també homosexual.
  5. En realitat, molts dels homes i xiquets no aproven la violència, però pensen que els altres sí que ho fan i per això callen. El que cal aconseguir és que parlen i diguen que estan en contra de la violència davant de situacions concretes, no solament de paraula.
  6. Les creences i mites al voltant de les agressions també prediuen la falta d’actuació. Per exemple la idea que la violació és sempre visiblement violenta, i no es produeix quan una persona és incapaç de consentir perquè ha begut molt. En el judici per la violació de la xica d’Ohio, un testimoni d’Stuebenville justifica la seua inacció dient que no va tractar de detenir els jugadors quan els joves ensenyaven els pits de la xica perquè en aquell moment “ningú va vore que era greu”.
  7. També és una dificultat afegida per a interrompre un comportament violent que els adolescents i joves perceben que els agressors tenen un alt estatus social, és a dir, que són molt populars.
  8. En els casos on hi ha un consum d’alcohol o altres drogues, els adolescents sovint no demanen ajuda a les persones adultes per por a ficar-se en problemes amb els seus pares.
  9. Un factor a tindre en compte és la culpa. A les xiques se les educa en la por a patir una agressió sexual i el que han de fer és no “posar-se en perill” deixant d’anar a llocs soles, deixant de beure, no posant-se roba “provocativa”, etc. és a dir, la solució a la violència que altres exerceixen és que no facen coses i, quan les fan, se les culpabilitza de les conseqüències (i elles mateixes poden sentir que són culpables i no demanar ajuda).
  10. Les investigacions mostren que solament amb una persona que parle, ja pot trencar-se l’assentiment tàcit dels espectadors i frenar-se així l’escalada cap a formes més greus de violència.

La responsabilitat davant de la violència també és nostra i no podem esperar que una altra persona actue per nosaltres.
Actua!

Pots mirar també el vídeo de l’entrada Si no fas res, ets còmplice. I l’entrada de karicies La meua classe.

9 comments

  1. Ainhoa Mott

    Hola, aquesta entrada tracta d’una festa de joves, on hi ha xics i xiques de aproximadamentde setze anys. A una xica d’aquesta edat, és a dir 16, mentre que estava a la festa uns xics del equip de futbol de secundària el Steubenvill, Ohio, la van violar sense que ella s ‘adonara, clar, perquè estava beguda i no sabia el que estava fent i a què es precipitava. Al text també diu que tot aquest, el varen fer en públic i que la gent estava mirant sorprenguda i no feia res; no cridava a ningú ni tan sols com si fóra una persona anònima.

    Pense que aquesta xica no deuria d’haber begut tant perquè corria el perill de que li passara alguna cosa; com el que l’ha passat, que colgaren el vídeo a internet, i damunt la gent no feia res ni tan sols de manera anònima. Per què raó la gent no fa res? Per què raó la gent no actua? Per què raó a aquestes persones no els importa la xica de la festa? Que ningú es planteja el que li pot passar a aquesta persona?La gent no actua! A la gent no l’importen els problemes dels demés, tan sols els seus.

    Les persones deurien de pensar més en l’altra gent perquè una persona no és una cosa; una persona és una vida no un joguet que l’uses i quan tu vols el tires, no, una persona té sentiments.

    • elspunysnoparlen

      “Pense que aquesta xica no deuria d’haber begut tant perquè corria el perill de que li passara alguna cosa; com el que l’ha passat, que colgaren el vídeo a internet”

      Hola Ainhoa, no crec que responsabilitzar la víctima del que li ha passat siga molt positiu. RES justifica la violència i molt menys sobre algú que no es pot defensar!!! El problema no és que n’hi haja xiques que beguen, el problema és que n’hi ha xics que creuen que tenen dret a aprofitar-se d’una persona que ha begut, i n’hi ha molta altra gent que no fa res per a evitar-ho!!!

      Rosa Sanchis

  2. Dani Goldman

    En aquesta entrada conten una història d’una xica que va ser violada pels membres d’un equip de futbol quan estava semiinsconscient i la van portar de festa en festa. Diuen que cap va anar a ajudar-la ni ha dir res.

    Conten que en USA ja estan començant a fer programes amb joves que intenten promoure l’intervenció de l’espectador.

    Posen dos vídeos que tracten del bullyng i dels insults homòfobs. En el primer uns xics insulten a un altre, i cap s’atreveix a defensar-lo. El segon ens ensenya a dos homosexuals que quan es queden sols es donen la mà, però els veuen uns xiquets i el conten a tota la classe. Finalment, aquests es riuen d’ell en mig de l’aula, i tan sols i una persona que s’atreveix a defensar-ho, i després s’uneixen tots.

    La meua opinió es que tots deuríem posar-nos en el cas de la víctima i ajudar-lo a lluitar contra els agressors, encara que la gent pensa que si fa això els altres es riuran d’ells i creuen que es més important la seua opinió que la teua.

  3. Andrea Du Chatelet

    En aquesta explicació dels casos que li passen a moltes persones tant per a aprofitar-se de les dones o tant per ser gai, lesbiana, transsexual o bisexual. En les dos situacions els espectadors solen quedar-se en segon pla i no interposar-se entre el agressor i la víctima. L’exemple d’un cas real en el que uns adolescents s’aprofitaren de la xica que havia begut massa i la portaren de festa en festa per a que els presents es rigueren d’ella sense fer res, per què? No s’interposaren per por a que feren el mateix amb ells? O pot ser que els agradara l’escena? El que passava per les seues mentes no ho saben ni el sabrem, però en qualsevol cas no feren el correcte, actuar. En un vídeo varen vore a una parella de dos xics que s’anaven a donar un bes, però un dels dos no volia per temor a que algú els vora i no els deixaren en pau, i com no varen aparéixer un grup de xics. Al dia següent, un adolescent es va burlar i un company li va recolza, i així un darrere d’altre. En aquesta cas tot va eixir bé per sort.

    En la meua opinió sempre ocorre el mateix i pels mateixos temes. A soles un petita part a canviat, i a alguns encara que saben que està malament no fan res i no crec que les seues opinions varien. Gracies a aquestes entrades jo me informat més perquè no sabia res i ara ja si. Hi ha gent diferent uns opinaran d’una manera i altres d’altra, i encara que vulguem fer-los canviar no podrem, però sempre hi haurà gent que defense als demés.

  4. SHEILA NELKEN

    Hola, aquesta entrada tracta sobre uns jove que organitzen una festa, hi ha joves i adolescents. A una xica de uns 16 anys la violen un grup de xics de l’equip de futbol de secundària, ella està borratxa i no s’adona de res, està inconscient, aquests fan vídeos burlant-se d’ella i gravant l’acte. A l’entrada comenten també que tots els espectadors que estan a la festa no fan res, com sempre, giren la cara indicant que el que passa no va amb ells i no fan res, ja no separar-los sinò cridar a algú, a la policia perquè separe a ambdos.

    Pense que el que fan els espectadors, és a dir, girar el cap, intentar passar, etc. està molt roïn. Hem d’intentar posar-nos al lloc de ells, no saben que han de fer, però en aquest moment han de pensar ràpid i actuar, perquè com a mediadora també hem de posar-nos al lloc de la xica: està inconscient i beguda, la violen en públic i ningú no fa res? Aquesta pensaria: però amb quin tipus de persones estic que quan m’ ocorre alguna cosa realment important no fan res, però quin tipus de persones són aquestes? Si estiguérem al seu lloc ens sentiríem prou decepcionats per les poques persones que ens ajuden al nostre voltant.

    La conclusió d’aquesta entrada és que si ocorre això o alguna cosa pareguda en la teua presència i al teu voltant, has d’actuar, sigues o no mediador, ja no com mediador o mediadora sinò com a persona que ets.

  5. RAQUEL KENT

    Aquesta estrada tracta de per què no actuem d’avant d’una agressió. Encara que hi haja molta gent al voltant ningú fa res per por que el facen el mateix. Tenim que actuar si volem que això canvie algun dia, no ens podem quedar de braços creuats. Hem de convéncer a la gent que no podem continuar sempre amb el mateix i de que ajuden i criden a la policia.

    Baix de l’explicació hi ha dos vídeos el primer no l’he entès molt perquè no hi ha substítols però en el següent vídeo tenim a un xic que és insultat per ser gai. Estava amb el seu novio li va donar la ma i uns companys seus es van burlar d’ells.

    Jo opine que no està bé insultar a altres per ser homosexual, lesbiana, gai… són persones iguals que tots i també tenen sentiments es poden sentir agredits. Sempre són les mateixes persones les que es burlen i es riuen. Com es sentirien ells si els passara? Tindrien la mateixa opinió?, pense que no, ells no saben com es senten aquestes persones i si no els passa, mai el van a saber.

    És injusta la societat per no deixar que tots facen el que vulguen, també ho són els agressors que els insulten. Ells volen ser així deixa’ls no et fan res a tu per a que et fiques. Per què no són respectuosos amb ells? No entenc per què insulten als demés per diversió.

    Conclusió: si fem alguna cosa tot el mon canviara i no hi hauria ni diferencies, ni bulling ni res dolent. ACTUA!

  6. Jesus Thompson

    Aquesta entrada tracta sobre la violència, en l’imatge apareix totes les postures de la gent: víctima, a la qual reb la violència, agresor- quin actua violentament, seguidors-ajuden y animen a l’agresor a actuar violentament, paridaris- animen a aquest, espectadors “neutrals”- no ajuden a l’agresor pero tampoc defen a la víctima i els posibles defensors- poden ajudar però no ho fan.

    Els espectadors neutrals no ajuden a aqust/a (la víctima) bé per por a ser atacats o insultats o bé per quedar malament davant de tots. En USA han fet activitats per evitar la violència y consienciar a la gent jove de que els punys no son mes valents que la paraula. També els conciencien de que dir la tipica brometa de “maricó o marimatxó” poden ofenfre a la gent homosexual.

    La veritat es que a voltes jo si que dic la broma de mariquita pero vaig a intentar canviar y anime a tots a fer-ho.

  7. bgoña bebel

    Jo vaig a comentar de els punys no parlen un vídeo sobre les persones del sexe contrari
    jo crec que el que el vídeo del que parla es que tos soms humans i que da igual si en agraden els xics o les xiques o els dos a la vegada perquè som persones igual i a esses persones q son lesbianes o guies o bisexuals mereixen el mateix tracte i un respecte mol gran perquè ells tenen el valor de mostrar-se a les persones cruels que fan que ells ho hagen passar mal i això es una cosa molt important jo crec que el vídeo es perfecte perquè demostra que hi ha persones que les da igual seguen del sexe que seguen tots som igual

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s