Masculinitats i violències
Aquest dimecres a la sessió del curs La mar de solucions! hem estat parlant d’un tipus de violència que de vegades no es veu però que fa mal: es tracta de LA VIOLÈNCIA CULTURAL i ESTRUCTURAL que es descarrega contra les persones o grups de persones que fan coses que la societat tradicionalment ha marginat: per exemple dones, homosexuals, negres, indis han patit el sexisme i el racisme per tindre unes característiques que els homes blancs han dit que eren inferiors.
Exercim eixa violència quan actuem amb PREJUDICIS que ens porten a actuar sense pensar i a considerar normal o bo el que la majoria diu sense parar-nos a pensar si és just o no. Així, entenem que és propi dels xics ser valents, no tindre por, no plorar, ser ambiciosos… mentres que per a les xiques veiem més normal ser dòcils, deixar-se perdre, plorar i manifestar els sentiments, no ser ambicioses, no ser valentes o tindre por, per exemple. Des que naixem ens compren roba de color rosa o blau per a diferenciar-nos i acostumar-nos a pensar que les xiques i els xics han d’actuar de forma diferent: això és SEXISME, i és violència perquè ens obliga a comportar-nos segons uns models que no ens donen l’oportunitat de triar i de discutir.
AL NOSTRE INSTITUT i al nostre voltant hem trobat moltes situacions en les qual prins,cipalment ELS XICS, acaben amb baralles, agressions o insults perquè han de demostrar davant els altres xics que són més mascles que els altres, perquè els fa vergonya parlar dels seus sentiments, manifestar les seues debilitats o demanar ajuda i tenen por que es pensen que són homosexuals. No estè ben vist que un xic critique la conducta violenta dels altres xics i per això molts CALLEN mentres veuen que els seus col·legues estan insultant o xulejant a altres xiques o xics de la classe. No s’atreveixen a dir que no els sembla bé per si els comencen a insultar a ells com a covards, poc homes o “nenazas”.
A les classes d’educació física els xics no s’atreveixen a jugar amb les cordes (per exemple) en compte d’amb el baló, encara que els agraden més les cordes, perquè a això juguen les xiques. Igualment està mal vist que una xica preferisca els jocs que normalment són dels xics. I es senyala i es malparla del que s’atreveix a canviar. Això és SEXIME i és VIOLÈNCIA masclista.
LES XIQUES també actúen de forma sexista quan insulten altres xiques o xics perquè tenen formes de parlar o d’actuar diferents, quan accepten que un xic els mane el que han de fer perquè estan eixint amb ell i no volen que s’enfade. Accepten el MASCLISME, quan accepten que ell els parle fort o no les deixe anar amb altres xics o amb les amigues que a ell no li agraden. Això és VIOLÈNCIA MASCLISTA.
Molts conflcites entre xiques de l’institut es deuen a xafardejos que es diuen a l’esquena d’una xica que ha eixit amb diversos xics. Si és un xic el que canvia de xica, no es parla malament. Això és VIOLÈNCIA, i eixes xafarderies les fan els xics i les xiques.
Els CERCLES DE CONVIVENCIA volem actuar i frenar aquest injustícies.
QUÈ PODEM FER?
1-Acostar-nos, acompanyar i recolzar la persona que ha estat víctima de xafarderies, insults o altres formes de violència sexista.
2.- Dir als agressors que no estem d’acord amb els seus actes i que no tenen dret a fer-los.
3- Demanar a les persones de la classe que miren i no fan res que no es queden parades i que critiquen els insults o les agressions, i dir-los que no són bromes si fan mal a algú .
4- Si continuen produint-se aquestes agressions en forma de “bromes” que fan mal a alguna persona de la classe, comunicar-ho a les professores o professors de l’equip de mediació, a la comissió de convivència del Consell Escolar o a l’equip de direcció del centre perquè tallen les agressions immediatament.
5-Fer alguna activitat que fomente el debat i la reflexió en les classes sobre aquestes idees, el sexisme, el masclisme, l’homofòbia com a formes de violència que exercim sense adonar-nos-en.
Fer veure els PREJUDICIS que apareixen en les nostres aules o al nostre pati i que fan mal.
Aquestes idees les hem tret en un rogle format per les següents persones, Estela Benitez Romero, Gabriela Guanín, Amanda Ryckaert, Sergio Suarez, Inma Navarro, Carla Perez, Mireia martín, Victor Navarro, Nuria Forner, Daniel Astasio, Alfonso de la Cruz, Carmen Mª Fernández, Daniel Latorre, Paula Sarás, Carlos Ignacio Bufoni, Samanta Carrasco, Diuver Bernal, Alba Palacios, Mayra Velez, Paula Torres, i han fet de secretàries:MIREIA MARTÍ, MARÍA RODELGO i MARÍA DASÍ.
Esperem els vostres comentaris.
Els punys no parlen 
Cuando decimos que “éste tiene un par de huevos”, ¿Por qué no decimos “OVARIOS?
Cuando decimos que “esto es un coñazo” ¿por qué “coñazo”?
Cuando decimos “me cago en la puta”, ¿por qué no en “el chulo de la prostituta que se aprovecha de ella?
Y siempre nos callamos. Eso es realmente lo triste.