Papers per a pensar amb els porquets

Què és ser assertiu, passiu i agressiu 

Una persona que es comporta de manera assertiva diu el que pensa sense imposar la seua opinió perquè estima la pau i en general intenta ser justa i equilibrada. La seua manera d’actuar pot ser confosa amb la d’una persona egoista i es pot arriscar a la crítica o a perdre una amistat per “excés” de sinceritat. És difícil ser assertiu amb persones estimades. Tampoc no és fàcil dir veritats perquè de vegades poden caure malament. En general, en la nostra societat no es valora molt l’assertivitat, entre d’altres raons perquè a algunes persones no els agrada massa que els facen crítiques, encara que aquestes siguen constructives.

Una persona que es comporta de manera passiva té un perfil molt divers. Pot ser una persona manipulable, poregosa, còmoda… De vegades es pot fer la víctima responsabilitzant els altres del que li passa, però sense passar a l’acció per a intentar resoldre els seus conflictes. És una persona que sacrifica les seues pròpies opinions, no les diu perquè té por a les conseqüències, tem que el grup no l’accepte o simplement no posseeix les habilitats personals suficients per a dir el que sent, pensa o desitja. També pot tindre l’autoestima baixa i pensar que els drets dels altres són més importants que els seus. De vegades la passivitat pot ser una màscara per a manipular, per a criticar per darrere el que no ens atrevim a dir a la cara. I hi ha també un tipus d’actuació passiva que és violenta: quan consentim una injustícia sense fer res o quan no actuem i sobrecarreguen una altra persona amb feina que ens correspon. Una persona passiva sovint acumula ràbia i odi.

Una persona que es comporta agressivament pot ser una líder dictatorial, que no pregunta als altres, sinó que mana. Sovint crea por i amenaça. La conducta agressiva genera més agressivitat. L’agressivitat està valorada socialment i sovint s’associa a tindre una personalitat forta, decidida i de lluita. En els esports, un joc agressiu és també una manera enèrgica d’actuar.

Generalment, tot i que les persones podem tindre una manera predominant d’actuar, solem actuar de manera agressiva, passiva o assertiva depenent dels contextos i del nostre humor. Hi ha espais o grups que faciliten la comunicació assertiva perquè són molt respectuosos amb la diversitat i amb la diferència, i n’hi ha d’altres on és preferible callar perquè ens podem arriscar a una crítica severa. Tots estem d’acord que els espais de diversitat farien que les persones se sentiren millor i pogueren ser assertives. A un espai còmode i respectuós podríem anomenar-lo espai assertiu o espai democràtic.

 Com ens sentim durant i després de les conductes 

Quan ens comportem de manera agressiva ens sentim poderosos, però també podem sentir-nos desesperats i fora de control. Després podem sentir-nos culpables per haver perdut el control, o frustrats si no hem aconseguit el que volíem.

Quan actuem de manera passiva podem sentir indiferència si el nostre objectiu és escaquejar-nos per comoditat; podem també sentir por a parlar o inseguretat. Després podem sentir ràbia cap a nosaltres, per no haver-nos atrevit a parlar, o ira cap a l’altra persona, perquè ens sentim humiliats i ofesos.

Quan actuem de manera assertiva ens sentim un poc malament perquè generalment tenim por de ferir o de les conseqüències de les nostres paraules en l’altre. Després ens sentim satisfets d’haver estat sincers.

Hi ha contextos on és complicat ser assertiu, per exemple en una classe i amb un professor autoritari que no vol negociar. També pot ser complicar amb la família, amb els pares, quan aquestos no s’avenen a negociar i imposen la seua autoritat. Tanmateix, convé que ens plantegem fins a quin punt estem en condicions d’exigir un tractament democràtic quan nosaltres podem estar exercint una violència passiva (no responsabilitzant-nos per exemple de les nostres tasques quotidianes).

Tots considerem interessant i necessari que s’instaure la cultura de la mediació també entre el professorat i l’alumnat. Tanmateix, de vegades l’alumnat fa més cas d’un professor autoritari que d’un democràtic. La reflexió d’aquestes maneres d’actuar és interessant i ens acostaria al funcionament democràtic del nostre entorn.

(Discussió de l’equip de mediació: 4 de febrer de 09)

Descarrega’t l’obra Els tres porquets.

I les Activitats.

Anuncis

2 comments

  1. Hanna

    En aquestes sessions, estic descobrint formes de comportar-se que jo mateixa no m’havia adonat i que després d’aquestes sessions començe a identificar-les! Pense que són bonissimes per a nosaltres, per a ajudar a la resta o analitzar una situació.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s